Cada vegada que cau a les meves mans algun informe o estudi sobre festivals de música em porten els dimonis. Les Basses tornen a centrar la meva atenció maleint totes aquelles falses promeses dels polítics de torn omplint-se la boca amb això i allò. Un informe assenyala que cada any se celebren al nostre país un miler de festivals de música i els seus aficionats superen els del futbol o el motociclisme, sent l’estimació del seu impacte econòmic al voltant dels 6.000 milions d’euros.
Torno a recordar, perquè molts pateixen amnèsia, que en aquesta ciutat que compartim, es va celebrar durant quatre anys el Senglar Rock, de l’estiu del 2005 a l’estiu del 2008, ambdós inclosos, després del qual se’n va prometre la renovació per dos anys més prorrogables, a més d’obrir-se a altres festivals més potents que trucaven a la porta. Recordo que els programadors i els promotors es passejaven pel recinte de les Basses al·lucinant d’aquest espai, comentant que es tractava d’un lloc privilegiat per a aquest tipus d’esdeveniments i assegurant que en aquesta ciutat es podien fer grans coses, si no fos per la desídia política de sempre.
Segons l’estudi ‘entrades.com’ que analitza l’auge de les cites concertístiques que es concentren principalment a l’estiu, els espanyols acudeixen de mitjana a dos festivals de música a l’any i gasten una mitjana de cent euros per abonament. A més, l’enquesta elaborada per l’empresa de venda d’entrades revela que els gèneres musicals preferits són el rock’n’roll (35%) i el pop (32%), seguits de prop per la música indie amb un 21% cent. No em cansaré de recordar que un bon festival situaria la nostra ciutat al mapa i aportaria uns grans beneficis a nivell turístic, d’hoteleria i restauració.
La diversitat musical converteix l’Estat espanyol en una de les destinacions preferides per al turisme musical -està més que demostrat- i aquí segueixen mirant-se el melic… Oh yeah!
