Oh! Benvinguts! Passeu, passeu..! De les tristors en farem fum. I si a l’entorn les estacions de tren i d’autobusos coltells i navalles van que volen, ai las!, tal vegada cal un feix, feixista? de càmeres videovigilància per emular el Gran Germà orwellià. Heus aquí la Blancaneus, i en Pulgarcito, l’Ali Babà, i en Simbad, i en Gulliver, el Frankenstein i l’Home Llop, el Comte Dràcula i Tarzan, la mona Xita i Peter Pan! I la lluna que no fa llum. El somni d’una nit d’estiu, amb la Titània i l’Oberon barallant-se per un mal d’amors i d’enveja, les carrinclonades infantils d’un Puck tremendament trapella, els enamorats eternament despistats, arropats per artesans peripatètics que, amb penes i treballs, passen pel Mausoleu Morera per descobrir, fora d’hores, les foragitades contrapastorals entre Pagesia i Art. Jesús!, el Navarro!! També que qualsevol nit, el Xalet dels Camps Elisis lluirà ferum post-noucentista. Els Camps Elisis grecs, lloc a l’est (allà on sorgeix el sol) és descrit com un delta o una allau d’illes cobertes de canyes i fang. Als Camps Elisis som al final de la Terra. Gairebé una imatge del Paradís Cristià. Això sí, amb permís de Cronos, deu mitològic i antropòfag, amb molta mala bava. Igual aquesta columna l’hagi escrita l’amatent IA. O el Sim amb la cua. Ves a saber. Com sigui, ull viu!, aquesta nit sortirà el sol.
Sessió: No iniciada
