El cometa Nishimura, que va ser descobert el passat 12 d’agost per un astrònom aficionat, ja es pot veure des de la Terra, encara que el millor dia per a apreciar tota la seva esplendor serà durant el vespre del diumenge 17, després passarà de llarg i no tornarà fins dins de 434 anys.
“En els últims dies, el cometa ha estat visible a l’alba, però a molt poca altura sobre l’horitzó aquest abans de sortir el Sol”, diu en declaracions a EFE l’astrònom de l’Observatori Astronòmic Nacional (OAN) Miguel Querejeta.
Però a partir d’avui “el cometa comença a ser visible en fosquejar, a molt escassa elevació sobre l’horitzó oest, avançant des de la constel·lació de Leo cap a la de Virgo”, apunta l’investigador.
El cometa, que coneixem tècnicament com C/2023 P1 i que va ser batejat Nishimura, en honor a l’astrònom aficionat que el va descobrir (el japonès Hideo Nishimura), es troba a uns 125 milions de quilòmetres i continua acostant-se al Sol, per això, al llarg d’aquesta setmana, la seva lluentor creixerà progressivament.
Segons els càlculs del Jet Propulsion Laboratory de la NASA, el diumenge, 17 de setembre, Nishimura estarà a només 34 milions de quilòmetres del Sol. Aquest dia estarà en el seu periheli, quan aconseguirà la seva distància mínima amb el Sol.
“En aquests moments és notablement difícil o gairebé impossible observar-ho a simple vista, ja que la seva tènue lluentor es perd davant la resplendor de l’alba”, però “és possible que el cometa arribi a veure’s a simple vista, encara que amb molta dificultat, a la fi d’aquesta setmana”, explica Querejeta.
Per a assegurar-se l’espectacle, l’astrònom aconsella col·locar-se en un lloc buidat, sense muntanyes ni obstacles perquè el cometa passarà “a poca altura sobre l’horitzó oest”, i observar-lo amb l’ajuda d’uns prismàtics o d’un petit telescopi.
I encara que és molt difícil predir exactament com evolucionarà la seva lluentor en els pròxims dies, ja que en acostar-se al Sol pot desintegrar-se parcialment, Querejeta ens dona pistes: “En fotografies de llarga exposició el cometa té tons verdosos, però a simple vista (fins i tot amb prismàtics) apareix com una taca blanquinosa en el cel”.
Nishimura és un cometa de llarg període, és a dir, amb una òrbita molt llarga. L’última vegada que va visitar la Terra va ser en el segle XVI i, segons les estimacions dels astrònoms, no tornarà fins dins de 434 anys.
Els cometes són amalgames de petites partícules de pols fina (minerals residuals de la formació del sistema solar) més una proporció de gel, no sols d’aigua sinó també de metà i amoníac, entre altres compostos, a més de matèria orgànica.
Aquesta amalgama feblement unida, en passar prop del Sol s’escalfa, perd gran quantitat de gas i bona part de l’aigua pot quedar líquida, per la qual cosa l’interior del cometa s’afebleix i pot acabar fragmentant-se.
Aquests cometes de llarg període procedeixen del núvol d’Oort, una estructura que envolta el Sistema Solar formada per milers de milions de cossos gelats, situada (al punt més pròxim) a una distància d’unes 2.000 vegades la distància entre la Terra i el Sol.
