Hi ha poques coses en aquesta vida que em facin tanta mandra com haver de donar tombs pels carrers de qualsevol ciutat per haver de buscar un lloc per estacionar el vehicle. És una conseqüència, entenc, intrínseca al fet de ser de poble i de no haver de lidiar amb els problemes quotidians de les grans ciutats i el volum de trànsit que han de gestionar. Per contra, viure en una localitat amb unes deficiències més que notables en transport públic m’obliga a utilitzar el vehicle privat per desplaçar-me a la capital sigui per guanyar-me el pa o per qualsevol gestió o adquisició que vulgui realitzar. A mi i a molts altres, clar. Això fa que entomi amb certa preocupació la idea que la Paeria de Lleida ha posat sobre la taula de fer de pagament els aparcaments dissuasius com el del Barris Nord o el del camp de futbol del Lleida, dels quals en soc un usuari més que habitual. Aquests espais no només són una opció segura pels que preferim caminar una mica a donar tombs amb el cotxe a la caça d’un espai, sinó que ajuden a descongestionar el trànsit al centre de la ciutat. M’hauran d’explicar molt bé quin avantatge més enllà de l’afany de recaptació podria tenir aquesta mesura per la ciutat, el seu comerç o els seus ciutadans. De moment només és una idea que s’està estudiant i esperem que com tantes altres es quedin enterrades al calaix de l’oblit. Pel bé de tots. I del meu.