La llibertat d’expressió ja forma part de la història i s’ha convertit gairebé en una utopia. En els últims temps no es pot gairebé ni esterdunar sense cometre una falta o delicte, segons dictaminen aquestes lleis que treuen de la màniga els polítics de torn. Dius alguna cosa i segons com ho exposes et poden denunciar perquè sí.
La societat s’ha tornat tan ‘tiquismiquis’ que fins i tot et poden agredir segons com miris la gent. La susceptibilitat està més esmolada que les navalles. Sembla que tot aquesta farsa hipòcrita s’ha accentuat des de l’entrada al nou mil·lenni, perquè als 70 i 80 del segle passat érem tots molt més lliures. Siniestro Total cantaven sense cap problema “bailaré sobre tu tumba”, Loquillo & Trogloditas triomfaven definitivament amb la cançó ‘La mataré’ i Ronaldos feien el mateix amb aquest ‘Sí, sí, sí’ en què repetien una vegada i una altra: “Tendría que besarte, desnudarte, pegarte y luego violarte, hasta que digas sí”.
Ningú s’escandalitzava, la gent s’ho prenia a broma i ja està. Ara el que farien molts és ràpidament divulgar el fet pel ‘whatsapp’ perquè s’assabenti tot ‘quisque’ preguntant-se: “Què m’estàs explicant?”. En aquests temps de fariseus corruptes aquest tipus de cançons estarien prohibidíssimes. Sorgirien les associacions denunciant fins al so de la tos de qualsevol. Aquest gran pas enrere que s’està fent convida a que els més rebels cridem com Los Suaves amb més ràbia la internacional cançó ‘Antisocial’… Oh yeah!
