El periodista i escriptor Andreu Claret Serra va presentar ahir a la llibreria Caselles ‘La casa de les tres xemeneies’ (Columna), una novel·la en què es trasllada a la Barcelona dels anys 60, sobretot al barri del Poble-sec, per relatar una història de lluita contra el franquisme, tot i que gens centrada en l’àmbit polític, que apareix com a rerefons, sinó “en la resistència quotidiana; com malgrat que era molt fotut, hi havia una societat que mantenia el tipus i trobava una manera de resistir”, explica l’autor a LA MAÑANA.
La novel·la arrenca el 1962, un any que suposa un punt d’inflexió i en el qual “passen moltes coses”. D’una banda, detalla Andreu Claret, “comença el ‘Desarrollo’, arriben els primers televisors, que es miraven gairebé com una cosa religiosa, qui pot es compra un 600, símbol de la modernitat”. I de l’altra, “és l’inici d’un renaixement cultural català, amb la creació d’Òmnium Cultura, d’Edicions 62 o la publicació de ‘La plaça del diamant’”. Així, afegeix “és un any de primers canvis, poc visibles per la gent, però que formen un panorama que permeten fer una novel·la esperançada”.
Aquest 1962 és el moment en què Ramon, un noi de 17 anys, arriba a Barcelona des de l’exili a París “amb una idea mitificada però que troba una ciutat franquista i fosca”, una vivència que superarà gràcies al teixit social que es va creant, sostingut principalment per les dones, doblement estigmatitzades llavors. Així, Ramon anirà a viure a una escala on anirà coneixent veïns com “una família de Balaguer, catalanistes i llibertaris, o una altra arribada de Jaén”, fet que exemplifica “com es va fer Catalunya, amb gent de tot arreu, tal com se segueix fent ara”. De fet, remarca l’escriptor, “també és una novel·la sobre la capacitat que tenimde crear societats complexes”. A més, dins de la trama, que acompanya el desenvolupament personal del Ramon, té molta importància la riuada del Vallès de 1962, “un gran desastre en què van morir 1.000 persones, que no és gens conegut i del qual fins i tot van fer negoci amb el robatori de nadons”.
Ara, a les portes de Sant Jordi, “una de les coses més ben parides que hem fet aquí”, està dedicat a la promoció d’aquesta novel·la, però ja es comença a plantejar la possibilitat de continuar donant-li vida al Ramon, “un personatge que té l’avantatge de ser d’aquí i de fora, amb una mirada diferent que crec que té un interès que potser continuaré explotant”.
