Ambaparà és una expressió molt lleidatana que ha passat a la història de la nostra música gràcies a Damià Sans, un músic alegre i desenfadat a qui recordem sempre amb gran nostàlgia. Aquest inoblidable activista cultural i líder del grup Ambaparà va caure desplomat la nit del 14 d’abril del 2011 a la cinquena cançó del concert que al capdavant de la seva banda estava oferint al Jardí Clos. El cantant i guitarrista estava de bolo amb la mateixa marxa de sempre i divertint el personal quan de sobte es va sentir indisposat.
Damià Sans era fill d’Ivars de Noguera, només tenia 49 anys i unes ganes boges per viure, com ho demostraven els molts projectes que es duia entre mans. Després d’haver estat 18 anys al capdavant d’un espai infantil, va decidir tornar a la música, passió que mai no havia abandonat. D’aquesta manera s’havia presentat el novembre del 2006 aquest experimentat músic i compositor quan va decidir adaptar a format de banda el seu treball com a cantautor.
Així va néixer Ambaparà, una banda de rumba que a la primavera següent ja destacava per la seva singular i pionera proposta d’incorporar la llengua de signes als seus directes amb la corista Merche Chacón. Amb Ambaparà havia publicat el disc ‘In-Signes’ i estava ultimant el segon, ‘Songs & Signes’. Exercia d’educador a Prosec, va ser impulsor de l’Associació de Músics i de la plataforma ‘La música és viu, en viu’. Un record sense oblit per a Damià Sans i els Ambaparà… Oh yeah!
