La Comissió Europea va registrar 10.490 notificacions d’alerta alimentària el 2025 a través de la seva Xarxa d’Alerta i Cooperació (ACN, per les sigles en anglès), un 11% més que l’any anterior, segons l’informe anual publicat divendres passat per l’Executiu comunitari.
Entre els episodis més destacats de l’any, el document cita la contaminació per la toxina cereulida detectada el desembre del 2025 en fórmules infantils fabricades amb un oli importat de la Xina, que va afectar més de 60 països i que la Comissió va qualificar com a “un dels episodis més complexos dels últims anys”.
Entre els casos més curiosos, les autoritats eslovenes van detectar a l’octubre paracetamol en un enviament de cogombrets en vinagre importats de l’Índia, una troballa que investigadors de la UE atribueixen a possibles fonts ambientals -com que la planta absorbeixi el medicament de l’aigua de reg- o la contaminació durant el processat.
L’informe recull altres incidents notables: un brot de listeriosi en formatges francesos que va causar dues morts; un brot de salmonel·la en tomàquets cherry de Sicília amb més de 400 casos des del 2023, i la migració de metalls pesants des de tasses esmaltades xineses.
Les xifres de l’any: més alertes, menys frau
Les notificacions sobre riscos per a la seguretat alimentària a través del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), el principal dels sistemes que componen la Xarxa d’Alerta i Cooperació (ACN), van augmentar un 2% l’any passat, fins a les 5.344, una dada que, segons la Comissió, reflecteix “la vigilància” de les autoritats de control dels Estats membres i “el valor afegit” de la coordinació a escala europea.
Per tipus de notificació, dins d’aquest mateix total esmentat, les “alertes” -quan el producte ja és al mercat- van augmentar un 14% i, per primera vegada, van superar en nombre els rebutjos a la frontera -quan el producte s’atura en la importació-, que fins ara eren la categoria més nombrosa.
Les fruites i verdures van ser, dins del conjunt de l’ACN, el producte amb més notificacions per incompliment, amb un 18% del total (1.572 casos).
En canvi, les sospites de frau alimentari van caure gairebé a la meitat (-46 %), fins a 1.755 casos, un descens que Brussel·les atribueix en part a un canvi de criteri: les notificacions per residus de plaguicides en productes de tercers països ja no es classifiquen automàticament com a frau quan la substància està autoritzada al país d’origen.
La Xarxa d’Alerta i Cooperació (ACN) es completa amb la xarxa d’Assistència Administrativa i Cooperació (AAC), centrada en incompliments de tipus administratiu i que va registrar un descens del 2%, i amb la xarxa de Sanitat Vegetal -per protegir els cultius europeus de plagues provinents de plantes vives i material vegetal-, les notificacions de les quals van caure un 54% l’any passat.
Alemanya, Països Baixos i Bèlgica van ser els països que més notificacions van presentar a la Unió Europera durant el 2025.
