És una asseveració que comporta molt compromís amb el que s’executa. Perfeccionisme és rotunditat, zenit, màxim èxit, plus ultra… És un no més enllà. D’acord amb aquests adjectius, el sopar celebrat aquesta setmana passada al restaurant d’Alain Ducasse Le Louis XV de Monte Carlo, puc asseverar i assevero que aquestes arts del mag, com li dic jo al meu amic Alain Ducasse, són als llimbs del perfeccionista .
Vaig tenir tres hores, que és el temps que vaig estar al menjador sopant, per observar sigil·losament tots els passos i moviments del personal de servei, digui’s directora de menjador, cambrers, maitre, sommelier, transporta plats i altres, que es movien amb una sincronització perfecta, cuidant els moviments, el bocavulari i la comunicació a la sala d’una manera impecable; mimant el comensal.
A la cuina, els xefs i cuiners, i personal de suport a les feines complien la seva tasca com un rellotge suís, brodant tots i cadascun dels plats que sortien cap al menjador i donant sentit a la frase d’extreure a les matèries primeres tota la seva bondat culinària a cada moment i a cada temps. Tot aquest compedi, ben harmonitzat, sense discuïts, ni errors, han fet creïble, sens dubte de cap mena, el que penso que Alain Ducasse és el perfeccionisme, en aquests moments, de les arts culinàries del món.
Sessió: No iniciada
