Espanya acaba de deixar enrere la primera onada de calor de l’estiu, una de les més intenses registrades en un mes de juny, amb màximes que han fregat els 45 °C. El respir, no obstant això, serà breu, ja que les temperatures continuaran sent elevades durant les pròximes setmanes. Una calor que no afecta només les persones, sinó també la conservació dels béns de valor que es guarden a la llar, com el vi, l’art, documents o rellotges, accelerant-ne la deterioració i comprometent-ne el valor.
En aquest context, Centre de Valors, un dipòsit especialitzat en la protecció i conservació de béns d’alt valor, analitza com afecta la calor a cada tipus de bé i què es pot fer perquè l’estiu no acabi passant factura a una col·lecció.
La calor, la humitat i la llum, principals factors de deterioració
Convé partir d’una distinció que poques vegades es té en compte: guardar no és el mateix que conservar. Un objecte pot estar perfectament guardat en un armari o un traster i, així i tot, deteriorar-se dia a dia, perquè el principal enemic no és la calor en si, sinó el seu vaivé. Cada pujada i baixada de temperatura dilata i contreu els materials, una tensió contínua que obre esquerdes, enlaire capes i afebleix estructures.
A això se suma un efecte menys evident: la calor accelera les reaccions químiques que degraden els materials. Segons la Biblioteca Nacional d’Espanya, n’hi ha prou que la temperatura pugi deu graus perquè aquesta velocitat es dupliqui, i dos factors que l’estiu aguditza: la humitat, que afavoreix la floridura i la corrosió, i la radiació ultraviolada, que descoloreix i esgrogueeix pigments, vernissos i papers.
L’efecte sobre cada tipus de bé
No tots els béns es veuen afectats per igual. El vi és un dels més sensibles: la calor i les seves oscil·lacions acceleren el seu envelliment i comprometen el suro, de manera que un celler domèstic pot perdre bona part de la seva qualitat en un sol estiu. Situacions tan habituals com un habitatge tancat durant les vacances o un tall de subministrament que atura la refrigeració de la nevera basten perquè una col·lecció cuidada durant anys es ressenti en qüestió de dies.
En les obres d’art, el suport i les capes de pintura es dilaten i contreuen a ritmes distints, la qual cosa provoca clivellats i despreniments que deprecien la peça i obliguen a costoses restauracions.
L’efecte afecta igualment els documents en paper, les fotografies i els llibres antics, ja que la calor els resseca i la humitat els deforma fins a degradar les tintes i comprometre’n la validesa. També afecta els rellotges, les joies i les peces de pell, en els quals la calor degrada els lubricants de la rellotgeria i resseca el cuir, mentre que la humitat afavoreix l’aparició de floridura. En tots els casos, el resultat és el mateix: una pèrdua de valor.
Les limitacions de la conservació domèstica
A casa es poden prendre precaucions, com ara mantenir la temperatura el més estable possible, controlar la humitat, allunyar els béns de finestres, radiadors i focus de calor, i evitar soterranis humits, àtics i trasters. No obstant això, cap d’aquestes mesures evita la deterioració. Mantenir de manera estable la temperatura, la humitat i la protecció enfront de la llum les 24 hores durant tot l’any és una cosa que un habitatge no pot garantir. Cada oscil·lació que s’escapa es tradueix en una pèrdua de valor. Per això, la conservació real d’un bé de valor exigeix un entorn professional: cambres amb temperatura i humitat controlades i estables durant tot l’any. Són, en essència, les mateixes condicions que un museu aplica a una obra mestra, paràmetres que fixen organismes internacionals com l’ICOM o el Smithsonian, posats al servei d’una col·lecció particular.
