He de rectificar el que deia fa quinze dies. El text estava escrit abans de la dana i comentava que el govern de coalició de Madrid tenia sobre la taula problemes greus , tots tres judicials, que la freta intentaria rendibilitzar al màxim per provocar eleccions anticipades abans d’acabar l’any. Tanmateix, després del que ha passat les coses han canviat, tal qual jo veig les coses i les eleccions de desembre ja no són ni probables ni possibles.
El PP pagarà cara la seva negligència, i no li preocuparà tant fer caure el govern com intentar refer-se de l’escàndol. Molt probablement al País Valencià els vots que perdrà el PP vagin a Vox però es evident que València deixarà de ser un feu important del PP. La preocupació més urgent que te el Feijóo ara mateix és com refer a la Comunitat de València aquesta caiguda del partit, amb la qual cosa el Pedro Sánchez pot sentir-se alleujat, i la història més recent ens diu que com més enfonsat està el president del govern central millor es troba, la seva capacitat de ressorgir, de tornar a néixer, és rellevant.
Descartada la dissolució del Parlament espanyol és hora de reflexionar sobre el que ha passat més enllà de les urgències per reconstruir tot allò que s’ha perdut, tant a nivell individual com col·lectiu. S’haurà d’estar, però, molt vigilant pel que fa a la picaresca, oportunisme, robatoris i pillatge, accions totes elles pròpies, dissortadament, d’una catàstrofe com aquesta.
Aquest reflexionar més enllà de les urgències em porta a considerar que l’actual sistema territorial de Comunitats Autònomes no funciona, i no funciona al marge del seu sistema de finançament, i en el cas de la dana, més enllà de les negligències exhibides. Començant per la mateixa Constitució la confusió per delimitar les competències i en quins casos la subsidiarietat de l’Estat hi cap o no (recordo ara quan la Generalitat va aprovar l’impost sobre les begudes ensucrades que el Montoro va dir que si ell l’aplicava desapareixeria el català, sembla que l’Estat es subsidiari en tot) és evident; és el resultat de descentralitzar un sistema sense la intenció de voler-lo descentralitzar.
Els recursos presentats tan per les CCAA com per l’Estat per invasió de competències al legislar unes o l’altre són abundants i potser ha arribat l’hora de derogar aquest model, que no serveix, i anar a una estructura federal de l’Estat. No hi ha altra alternativa si és vol realment descentralitzar.
