Amb aquest títol el lector podria pensar en una formula magistral, un nou cometa o potser un virus. Ho aclareixo: Aquest any celebrem el quarantè aniversari de la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO (FCACU). Quatre dècades de col·laboració entre col·lectius diversos: espais de debat, diàleg interreligiós, educació per adults, cultura audiovisual, divulgació científica, cura del patrimoni, compromís per la llengua, cooperació… La Federació aplega una vintena d’entitats d’arreu de Catalunya i d’altres terres, amb visions, actituds i iniciatives diferents, però encarrilades i decidides a treballar per la Pau. És el missatge d’UNESCO: construir la Pau des de l’Educació, la Cultura, la Ciència i la Comunicació.
Els col·lectius de la FCACU i la seva gent no són d’aparador, no són de l’organigrama oficial dels Estats ni van amb casc blau, ni declaren monuments, ni fan grans festivals, però promouen una acció continuada, sincera i pensada. La FCACU ha estat el germà petit, sovint menystingut per l’aparell oficiós i oficial que tenia veu als fòrums internacionals i a les administracions. A diferència d’aquest, no depenen de subvencions ni d’estructures paral·leles o fundacions aliades dels poders públics. Precisament perquè la feina de cada dia és a les viles i als barris, a les entitats i a les cases, no és gaire noticiable, però tampoc és carnassa pel profit mediàtic de la mala política. Això, tan senzill, construeix la Pau a la ment d’homes i dones. Ja fa 20 anys que Lleida té una associació d’Amics de la UNESCO que va néixer del diàleg interreligiós i vol mantenir-se activa per la Pau i els Drets. Fa 60 anys que es van crear els Amics de la UNESCO de Barcelona (el primer club UNESCO de l’Estat) i ara en celebrem 40 d’una Federació Catalana, voluntariosa i plural (que la federació estatal no vol reconèixer tot i ser més antiga: allò dels “estats membres”).
20, 40, 60 i els que calgui per prendre consciència de la necessitat de treballar serenament i amb coneixement per una Pau activa que tenim com a objectiu principal. La FCACU no és una fórmula magistral però si no hi fos l’hauríem de cercar. No és un cometa però marca un rumb carregat d’esforços. No és un virus però cal encomanar-nos-en tots i inocular arreu la vacuna per preservar el respecte als drets individuals i col·lectius i pel futur sostenible del planeta. Per molts anys!
