Sembla mentida que es cuidin tan poc algunes coses que mereixen més cura. A les festes, festivals i concerts he tornat a constatar que les begudes de garrafó no són gens recomanables, per la qual cosa sense voler-ho, ens permet major comprensió al botellón o a la proliferació de petaques amagades a les butxaques per després batejar els refrescos que es adquireixin.
El més lamentable és que els preus no estan gens acords amb la qualitat, però com que la gent va al que va, és a dir a empassar sense escopir, doncs sempre que hi ha manifestacions multitudinàries es repeteix la història. I què dir de la cervesa, doncs que no té ‘ni chicha ni limoná’. El prestigi de la marca s’esfuma a cada glop i més quan s’han d’abonar fins a tres euros per un miserable gotet de plàstic que a sobre no és ple de gom a gom per la invasora escuma que el presideix.
Aquests dies de campejar per festes diverses, la recompensa al paladar arriba un cop de tornada a casa, a les andúrries, amb aquestes ganes d’assaborir, abans de ficar-te al sobre, d’una bona birra per treure el mal sabor de boca recopilat de tant barril de cervesa de poca qualitat i menys substància El fet de consumir tan preat mejunje en recipients que no són de vidre, ja és gairebé pecat, però evitant ser ‘tiquismiquis’ la veritat és que el sabor dista molt d’una cosa irresistible.
En qualsevol cas, seguint l’estela del grup BB Sin Sed -ara Sed de Mal- a les festes en lloc de birres seguirem bevent aguachirri… Oh yeah!
