Ahir van enterrar Francesc, Papa escollit de fora d’Europa i jesuïta. Des del primer dia es va dedicar a reformar l’Església, a que la seva estructura fora més Evangèlica, més d’acord amb el seguiment del missatge de Jesús: acollidora de tothom, menys pomposa, especialment inclinada a la defensa dels pobres i vulnerables, denunciadora de les injustícies socials. Comparo al papa Francesc amb el papa Joan XXIII, Papa bo, que va convocar el Concili Vaticà II que renovà l’Església adaptant-la als temps moderns, “aggiornamento” deia. Va morir en ple Concili i va ser el seu successor, Pau VI, qui el va portar a bon port i iniciar les reformes, que per la seva magnitud, van ser una revolució. Va tenir molts detractors, ja que els canvis fan por i quedar-se en la zona de confort, que si a més és de poder, és una temptació difícil de no caure-hi.
Succeïa al papa Benet XVI, continuador de Joan Pau II, Papa polonès lluitador per la justícia social, però que havia alentit l’aplicació del Concili Vaticà II. Havia renunciat inesperadament, diuen aclaparat pels problemes internes de l’Església que havia sigut.
La tasca del papa Francesc era immensa, però no va tenir por. L’Església és una gran organització i canviar el seu rumb, com un transatlàntic, virar una mica costa molt, no és una petita nau. Ell ho ha aconseguit i l’ha deixat prou ben orientada, ha donat continuïtat al Sínode de la Sinodalitat fins 2028, per tal que el seu successor pugui continuar la seva tasca renovadora i la impulsi amb més rapidesa, a l’haver ja començat a girar. Va declarar l’any 2025 el jubileu de l’esperança, pel que confiem que els cardenals electors facin cas de l’Esperit Sant i encertin en l’elecció del seu successor.
Francesc ha connectat amb els no catòlics com un líder referent moral mundial en una època dels que estem mancats (tenim alguns dirigents egocèntrics inhumans). Ha denunciat injustícies i s’ha posat a favor dels més vulnerables, dels immigrants, dels exclosos, així com en la defensa de la pau, del ecosistema i l’apropament a altres confessions religioses, el que li ha suposat crítiques i denúncies dels poderosos però, al mateix temps, l’admiració i respecte de molts.
La seva lluita per netejar l’interior de l’Església dels abusos sexuals, manca de transparència econòmica, renovació de la cúria vaticana traient privilegis als cardenals i donar més pes a les dones li ha suposat crítiques internes i amenaces de cisma, –impensables en l’època dels seus antecessors–, que van obligar a Francesc a ser molt prudent.
Donem gràcies a Déu pel papa Francesc i preguem –avui a la Mare de Déu de Montserrat– perquè el proper Papa segueixi els seus passos reformadors, iguali a les dones amb els homes a l’interior de l’Església, alliberi als capellans de l’obligació del celibat, segueixi disminuint els privilegis clericals, obrint l’Església a tothom, com hospital de campanya, com deia Francesc, i surti fora a compartir les necessitats i sofriments de les persones.
