Milers de fans del modelisme ferroviari s’apleguen aquests dies a Lleida Expo Tren, un dels salons més bonics que se celebren a casa nostra. Els trens sempre han tingut un encant especial, difícil d’explicar. El cinema, en tots els seus gèneres, ha copsat bé aquest poder de fascinació (recordem que L’arribada d’un tren va ser un dels primers films dels germans Lumière): el western (Sol davant el perill, El tren de las 3:10), la comèdia (Els germans Marx a l’Oest o ‘A Minute’s Wait’, el segon conte de Quan surti la lluna, de John Ford), el thriller (Estranys en un tren), la ciència ficció/terror (Tren a Busan, Llevaneu), el bèl·lic (El tren), l’acció (L’Índia en flames, El tren de l’infern), el drama romàntic (Breu encontre, Abans de l’alba), entre molts altres. També la literatura ha tirat molt del tema, sovint per finiquitar a certs personatges: Agatha Christie o Lleó Tolstoi en són bons exemples. I, no cal dir-ho, el tren també ha inspirat acudits: Un home és a l’autoescola i el professor li pregunta: –Vostè està al bell mig d’un pas a nivell, el cotxe no arrenca i s’atansa l’AVE, amb quina marxa arrencaria? –Amb la marxa fúnebre? En fi, us deixo, que he d’anar a comprar amb “el tren de les dues” o, el que és el mateix, caminant. Per cert, avui diumenge, fins a les dues precisament, encara sou a temps de visitar el saló. Més de 100 comboiets us esperen!
Sessió: No iniciada
