No hi ha un model de vacances i no tothom en pot fer, però sembla que canviar el lloc on fas vida tot l’any és una de les propostes més engrescadores. Viatjar és una bona opció per desconnectar de les obligacions rutinàries i recuperar la curiositat. Veure món, descobrir…
Una activitat pensada per a prendre’s uns dies de repòs i refer els ànims esdevé, cada dia més, una nova cursa carregada de competitivitat. Amb els mitjans actuals els especialistes del lleure saben omplir-te d’una ingent quantitat d’informació que, en bona part, no és res més que una pinzellada interessada per captar l’atenció i vendre’t la seva proposta. Feu la prova. Els mecanismes de la mercantilització –perquè a vegades només es tracta d’això– arriben a tot arreu.
Només per consultar una pàgina web ja et volen fer membre d’un club i protagonista de centenars d’activitats com les que fan els que són joves i rics. Si busques un bitllet et donen uns minuts per mantenir l’oferta i pagar ràpid, et fan una llista de preus i et demanen quin número de peu calces per fer la reserva. Si busques entrades a un museu o un monument et donen número per saltar-te la cua, et busquen guies que puguis entendre i et fan capaç d’assumir, amb mitja horeta i quatre tòpics, dos o tres cursos d’història de l’art o un concentrat digerible de ciències i tecnologies diverses. Algunes empreses et suggereixen que el tiquet que els compres –al seu preu, és clar– et converteix en expert i un home de món. Mentrestant l’algoritme treballa i ja tens una colla més d’etiquetes al teu perfil. Si un dia fas una passejada amb ruc, t’apareixeran al mòbil totes les rucades.
Hem d’agrair totes les facilitats que han fet possible que viatjar fos una opció democràtica i per a –quasi– tots els públics, i no siguin només els joves lords del Grand Tour els que puguin admirar les set meravelles. A canvi ens toca fer cua i admetre honestament que també hem estat o som turistes, allò que sembla tan odiós o ridícul quan ho fan els altres.
Posats a sincerar-nos, també aniria bé una mica d’humilitat. Venen les vacances i estem a punt per la cursa. Però no serem més savis ni més feliços per competir, córrer o pagar més. Obrim els ulls i aprofitem tot allò de bo que trobarem a fora i a casa.
