El juny del 1983 Miquel Aguilà va prendre possessió de l’alcaldia de Balaguer per primera vegada. “A l’entrar al despatx no hi havia res però en un armari vaig trobar una corona de flors”. Aquesta és una de les anècdotes que explica l’exalcalde de Balaguer, Miquel Aguilà, a ‘Històries i cabòries’, un llibre en el que repassa les anècdotes viscudes durant els 24 anys que va estar al capdavant del consistori i que aquesta tarda a les 19.30 hores presentarà a la sala d’actes de la Paeria acompanyat del Conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, i la paera en cap, Lorena González.
No sap qui li va deixar aquella corona de flors però hi deia: “Val més boig conegut que savi per conèixer”. Al poc temps d’accedir al càrrec va tenir un altre ensurt. La persona que s’encarregava dels comptes li va dir que no hi havia liquiditat per pagar nòmines. Diu que allí va aprendre la primera lliçó de l’administració pública. Van demanar una pòlissa prèvia autorització del ple. En 24 anys d’alcaldia d’anècdotes n’hi ha moltes, com quan es va presentar el llavors bisbe d’Urgell, Joan Martí Alanis, per tantejar la complicitat de Balaguer. El Vaticà va disgregar el bisbat de Lleida i algú promovia compensar la diòcesis amb Balaguer i Mollerussa. “Li vaig dir que tenia el meu suport”, diu Aguilà. La relació amb l’exalcalde Gregori Gallego, “sense estirabots”, o alguna pinezellada de la viscuda amb Josep Borràs, més tensa, també apareixen al llibre.
Entre altres anècdotes també parla de quan va anar a la boda de l’ara rei Felip VI, ja que el llavors príncep ostentava el títol de Senyor de Balaguer. Una alcaldessa d’un poble de Lleida li va demanar si li podia portar una xapa del cava que s’obrís al convit per un amic. Aguilà li va dir que sí però un cop a taula va comprovar que el cava ja el portaven obert. Li va comentar l’encàrrec a un company de taula, que era un militar de la Casa del Rei, i ell li va aconseguir la xapa del cava. A l’arribar el va portar a qui li havia demanat. “I resulta que la xapa era per un alcalde d’ERC”, explica l’expri- mer edil de Balaguer. “Més anècdotes?”, es pregunta Miquel Aguilà . “Qui vulgui les trobarà al llibre”, rema- ta amb rialla sorneguera.
