Setmana rere setmana, l’ús de les metàfores i historietes m’és d’allò més útil per parlar de la situació que vivim. M’encanta utilitzar-les per poder explicar conceptes psicològics i es una eina freqüent en la teràpia de la que avui parlem. Dit això, anem a veure com un tigre es converteix en la metàfora perfecta per abordar la ràbia que podem estar alimentant dins nostre.
Imagina que et despertes un dia i et trobes, davant la teva porta, un adorable cadell de tigre. El petitet, juganer i preciós a la vista, està miolant i l’entres a casa per cuidar-lo. Després de jugar durant una estona, observes que no para de miolar. Deu tenir gana així que li tires un tros de carn, deuen de menjar això.
L’acabes adoptant com a mascota, el vas alimentant dia rere dia fins que t’adones que el que eren bocins s’han convertit en 40kg per àpat. I que ja no miola quan hi ha gana, ara rugeix que tremoles. S’ha fet tan gran que si jugues amb ell potser perds una cama. El que era una mascota adorable s’ha convertit en una bèstia incontrolable i salvatge. Ara el tigre et té a la seva mercè i pobre de tu que no l’alimentis. Aconseguirà el que vol.
Steven Hayes il·lustra amb aquesta historieta el mode en què a vegades actuem enfront dels problemes. Així, per tal d’evitar gestionar els nostres problemes, pensaments i emocions, ens podem trobar que la situació i el malestar no fa més que empitjorar. Quan alimentes el teu dolor (al tigre que tenim tots dins) ajudes a que creixi cada cop més, sigui més fort, intimidant i controlador.
Aquesta metàfora, provinent de la Teràpia d’Acceptació i Compromís, ens pot ajudar a adonar-nos de les emocions que podem estar experimentant arran dels esdeveniments dels darrers dies. El vídeo que ha circulat viralment els últims dies, en el que s’increpa a l’alcalde Pueyo pel confinament de la ciutat, reflecteix la ràbia, frustració, decepció i en definitiva gran malestar d’alguns ciutadans. Entre veus trencades, les emocions a flor de pell sembla que s’apoderen del diàleg. La ràbia que podem estar alimentant.
Ser el protagonista o ja merament espectador d’episodis com aquests pot significar posar més llenya al foc de l’empipament que portem gestionant ja des de fa bastant temps. La ràbia continguda es pot alliberar en frases devastadores i acabar perdent els nervis i el control del que diem i fem. Que d’això en treguin titulars sucosos en alguns diaris ens serveix ja de pista de que difícilment aquesta es la forma. Sense el judici i valoració personal de la culpa d’un o altre, del que ens creiem que es mereix l’altra persona, està clar que el tigre ferotge està afamat i de nosaltres depèn què fem al respecte.
Sessió: No iniciada
