“Tothom vol que això passi, alguns inclús ho somien, altres ho fan possible” amb aquesta mítica frase de Michael Jordan comencem a parlar avui de la contradicció que pot haver-hi entre el que volem i el que fem.
Ja fa molt temps, el psicòleg Leon Festinger va formular la teoria de la dissonància cognitiva. Va suggerir que tots necessitem d’una consistència interna, que les nostres accions, creences i actituds siguin coherents unes amb altres és fonamental per al nostre equilibri. Que aquestes tinguin sentit entre elles és tan important per a nosaltres que quan no és així podem acabar autoenganyant-nos. En aquesta línia i fent ressò de la situació actual, podem trobar-nos que volem que el coronavirus s’esfumi d’una vegada per totes mentre per altra banda les nostres accions li donen vida.
Conscients de la dificultat a hores d’ara de tenir paciència. De la ràbia que fa que et demanin paciència quan has de cancel·lar els plans de vacances havent estat esperant tot l’any. O que demanin més paciència a algú que està fent malabars per arribar a final de mes. Tant de bo hi hagués una altra forma. La situació frustra, i molt. En part per les ganes acumulades que teníem de recuperar la normalitat i que no sigui possible.
Jo també he dit “per això no passa res” o pensat “perquè he de renunciar a això si l’altre no ho fa”. No tiro cap pedra, he tingut, tinc i tindré molts errors. Però sóc conscient de com s’ha flexibilitzat en mi el seguir les mesures establertes quan fer-ho venia molt de gust. També de com he utilitzat els mil errors aliens per permetre’m més d’un.
Són fàcils de qüestionar les sempre ben valorades accions dels polítics. Més quan no prediquen amb l’exemple. Les decisions preses poden ser injustes, incoherents, i crec que tots estem d’acord que confoses. Oi tant que les mesures podrien ser més encertades, ser més fàcils de seguir, haver-se pres en un millor moment…. Però, no són si més no fruit de voler parar això?
Tampoc no estaríem així si no fos tan difícil dir que no a una oferta temptadora. Si no fos tan fàcil convèncer-nos a nosaltres mateixos que no es culpa nostra, que nosaltres no hem fet res malament. Minimitzar la probabilitat que amb les nostres accions estiguem incentivant l’augment de casos. Els altres també ho estan fent. Quina culpa en tinc jo? Estem d’acord que moltes coses no es poden evitar, però, quantes en pots evitar tu?
Sessió: No iniciada
