Creus que cada cop la nostra salut mental està en major risc? Que cada cop ens trobem més desbordats mentalment degut a les crisis causades pel coronavirus? A alguns només els hi faltava ja quedar-se sense bar, sense els plaers tan característics de la nostra cultura com són degustar d’un bon menjar així com de l’agradable companyia.
L’ONU ha advertit d’una crisi psicològica massiva si els països no augmenten la seva inversió en salut mental davant l’epidèmia. I és que tan sols el 3% de la despesa en salut pública es destina a la salut mental. Tal com ho fa l’estat, no és d’estranyar doncs que en nosaltres mateixos hi hagi també una tendència a prioritzar altres problemes, sovint més visibles i dels quals hem estat molt més conscienciats.
Desgraciadament, l’atenció psicològica està molt lluny d’estar a l’abast de tothom. La cobertura de la qual es disposa sovint és insuficient, precària i interrompuda en el temps (poden passar mesos i mesos entre sessió i sessió). A més, a causa de la carència de professionals de la psicologia en la salut pública, es fa obligatori prioritzar pacients, deixant fora a persones que realment necessiten aquesta ajuda.
La mitjana europea en atenció a la salut mental pública és de 18 professionals de la psicologia per cada 100.000 habitants. Veient les meves intencions, quina diríeu que és a Espanya? 15? 10? 8 psicòlegs/gues per cada 100.000 habitants? Doncs la mitjana espanyola és de 4,3. Faltarien 7.200 psicòlegs al Sistema Nacional de Salud per arribar a la ràtio europea.
I aquesta diferència es nota i molt. Sobretot quan la butxaca no sona i es converteix en una quimera poder destinar els recursos de la pròpia cartera. De les coses positives que ha causat aquesta epidèmia, que n’hi ha com en tot, destaca l’augment de la conscienciació així com de la pressió per augmentar els recursos dels nostres professionals de la salut.
Evidentment, és necessària molta més inversió. Davant l’emergència i risc de col·lapse de la sanitat pública, molts poden pensar que s’ha de fer arribar aquests recursos als centres de primera atenció, als hospitals i al personal que heroicament està resistint aquesta crisi sanitària en primera línia. I raó no els falta. No obstant això, cal parar compte de no caure en la tendència que comentàvem de prioritzar la salut física condemnant la mental.
No penseu que, per tractar-se de l’atenció a les nostres emocions i pensaments, aquests recursos destinats poden caure en sac foradat. I és que per cada euro aportat a la salut mental, el sistema general sanitari n’estalvia 18. En forma de malalties previngudes, d’hàbits tòxics corregits, de temptatives d’agressió o abús detectades, d’intents de suïcidi evitats… De tantes coses que no funcionen si la nostra ment tampoc no ho fa amb claredat. De tantes situacions a les quals podem arribar per descuidar la nostra prioritària salut mental.
T’ha agradat aquest article? Pots llegir-ne de similars https://psicologiabuenamente.com/ – external-link-new-window “Opens internal link in current window”>https://psicologiabuenamente.com/
