Hi ha silencis eixordadors. Han calgut trenta-tres anys per reconèixer la figura de Guillem Agulló com a víctima del terrorisme. El reconeixement és necessari com a reparació i ungüent simbòlic. Nogensmenys, tal atorgament no esborrarà l’angoixa i el patiment de familiars i amics durant tres dècades d’incomprensió institucional. L’assassinat de Guillem Agulló és violència ideològica que amenaça la convivència i esbocina la democràcia. El feixisme s’ha de combatre sempre i arreu, atès que asfixia la societat. Cap medalla retorna una vida ni restableix el dolor. L’odi s’ha d’erradicar sense dilacions, perquè un país emmetzinat està tocat de mort. Cal vetllar pels valors democràtics sense confondre seguretat i permissivitat, perquè la seguretat s’assoleix combinant la prevenció social a través de càstigs concloents a qui transgredeix una llei, amb el respecte pels drets humans i fonamentals. Sols així, s’evita una forta batzegada.














