Les condicions laborals dels assalariats han anat millorant sense dubte al llarg de la història. Gràcies a dures i llargues lluites van aconseguir la reducció de jornada i molts altres drets, i, a poc a poc, una dignitat que no fa massa temps era impensable. Tanmateix, en els darrers anys els drets que tant van costar aconseguir sembla que estiguin en entredit i ja sembla impossible que continuen els avenços. La pressió sobre els treballadors no para de créixer i la sensació és que moltes empreses perden treballadors no els substitueixen i la feina és la mateixa o fins i tot augmenta. A més, els sous estan per davall de la inflació i s’estan afegint condicionants que augmenten la pressió i l’estrès: són les noves tecnologies, les quals es colen a tot arreu i aquells que no estan al dia han begut oli (que ho pregunten als metges i pagesos, que es passen el dia davant de l’ordinador i el mòbil). Però voldria parlar d’una moda que s’ha estès per les empreses i que només fa que afegir més feina i obligacions per als resignats treballadors: els cursets. Els ideòlegs d’aquestes formacions haurien de filar més prim perquè haver de fer un curs anomenat de desconnexió digital que fa perdre un munt de temps només per explicar-te que si et truquen fora de l’horari laboral no has de contestar és una barbaritat. I encara pitjor, el curs es fa… de manera digital. Contradictori, incoherent i surrealista. El menyspreu als treballadors creix sense aturador. Fins quan?
Sessió: No iniciada
