Són encara proves experimentals el que fem amb la IA, però l’atreviment humà ens atorga el dret de dictar sentència. Com ha passat sempre en tots els grans debats als quals ha hagut d’enfrontar-se la humanitat, hi ha els favorables a la IA i els detractors. Els apocalíptics i els integrats, com els va catalogar Umberto Eco en analitzar el maniqueisme suscitat per la irrupció de la cultura de masses. Per aprofundir en el fenomen de la IA és recomanable el documental La IA: ¿optimismo o apocalipsis?, dirigit per Daniel Roher, guanyador d’un Òscar. El protagonista és un futur pare que, amoïnat pel futur que li espera al seu fill amb la irrupció de la IA, entrevista diversos experts per explorar els riscos i els avantatges que comportarà una humanitat regida per la futura AGI (Intel·ligència Artificial General), encara amb més potència que les actuals versions. El primer que intenta explicar el documental és que la IA tot el que sap és allò que se li ha ensenyat. La gran aportació és que pot processar en qüestió de segons els milers de milions de dades que li hem aportat. La IA pot fer un sonet perfecte dedicat al nostre gos com el faria el mateix Shakespeare perquè ho sap tot sobre gossos i perquè ha llegit les obres completes de l’autor de Hamlet. Sobre la gran qüestió respecte a si la IA superarà la intel·ligència humana, em quedo amb la reflexió d’un dels testimonis del documental: “La intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes. La saviesa és la capacitat de saber triar els problemes a resoldre”.
Sessió: No iniciada
