La històrica i contundent victòria demòcrata a les eleccions de mig mandat als Estats Units li va assegurar majories àmplies al partit blau al Congrés (52 vs 44) i el Senat (249 vs 152) i complica el futur dels republicans i de Donald Trump.
Amb una mostra de suport popular als demòcrates en estats fins ara considerats bastions del partit del president Trump, els votants van castigar el mandatari en uns comicis vistos com un baròmetre de la seva gestió i marcats per la inflació, l’alt cost dels combustibles i la impopular guerra a l’Iran.
El pronòstic del sortint governador republicà de Florida, Ron DeSantis, va ser ombrívol i va posar en dubte que els seus col·legues es recuperin de les derrotes sofertes en aquest cicle. “Els demòcrates obtindran 55 escons al Senat i més de 250 a la Cambra de Representants. En observar el mapa del Senat i considerar un marge tan ampli a la Cambra, resulta molt poc probable que els republicans recuperin el Congrés el 2028”, va escriure a X.
DeSantis, que ja es va presentar com a aspirant republicà a les presidencials del 2024 i podria repetir el 2028, va pronosticar que és possible que el seu partit “ni tan sols tingui opcions de controlar el Senat fins al 2032”, quan tornin a estar en lídia els seients recuperats pels demòcrates.
Trump, amb un escàs poder de maniobra i un Legislatiu en contra, s’enfronta a un partit debilitat que podria començar a allunyar-se de la seva esfera d’influència, disminuïda després del rebuig evidenciat en aquests comicis.
L’onada blava es va estendre molt més enllà de les previsions i va aconseguir capgirar els escons del Senat a Texas, Kansas, Maine, Carolina del Nord, Carolina del Sud, Iowa i Ohio.
El tomb històric de Texas representa el canvi de tendència als Estats Units
Més enllà del tomb electoral, la victòria demòcrata deixa una llista de fites històriques en la representació política del país.
Els demòcrates van aconseguir una victòria històrica a l’estat de Texas: van triar James Talarico, el primer senador del seu partit des del 1988, i Gina Hinojosa, la primera governadora llatina, en un lloc controlat per republicans des del 1994. A més, van guanyar les cinc conteses més renyides a la Cambra de Representants, totes al sud de Texas. Geòrgia va triar Keisha Lance Bottoms i serà la primera dona afroamericana a governar un estat dels EUA. En paral·lel, a Michigan, Abdul El-Sayed va esdevenir el primer senador musulmà de la història del país i, a New Hampshire, Chris Pappas serà el primer home obertament homosexual a ocupar un escó a la cambra alta.
Trump ho raona perquè ell no sortia a la papereta
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat en una entrevista amb ‘The New York Times’ que està disposat a “treballar” amb la nova majoria del Congrés.
El mandatari va assegurar que està “totalment disposat a acceptar aquests resultats” i va mostrar disposició a dialogar: “Esperem poder treballar-hi. Probablement arribem a algun acord”, va dir.
Prèviament, a la plataforma Truth Social e va dir que els republicans van perdre perquè el seu nom no figurava a la papereta. “No em vaig presentar a les eleccions i, si ho hagués fet, hauríem guanyat per una aclaparadora majoria! Gràcies per la seva atenció a aquest assumpte”, va dir.
Vance culpa de la derrota a la ‘impopular’ guerra d’Iran
El vicepresident dels Estats Units, JD Vance, va culpar el descontentament per la impopular guerra que el president Donald Trump va llançar contra l’Iran com la principal causa de l’estrepitosa derrota republicana a les eleccions legislatives on els demòcrates van recuperar el control del Congrés. “La raó per la qual vam perdre és la guerra. El mateix president ho va dir ahir a la nit”, va escriure Vance a X, hores després que els pronòstics confirmessin majories demòcrates àmplies al Senat i la Cambra de Representants.
