Els informatius es repeteixen més que l’all i a sobre posen de mala llet l’audiència. Cada dia la mateixa cançó amb el conte de no acabar mai de polítics corruptes i d’una societat on se sembra l’odi. El disc és més que ratllat. Les ràdios, les televisions i la premsa estan més pesades que les mosques seguint el joc del poder.
La banda sonora d’aquests mals temps per a tothom menys per als ‘Masters of Puppets’ hauria de ser la que entonàvem quan de petits anàvem d’excursió: “Ahora que vamos despacio, vamos a contar mentiras, tralará”. Si es vol saber si un polític menteix, només cal mirar-lo a la cara i si mou la boca segur que està mentint.
Però el que fa més mal és que aquí no passa res, es va marejant la perdiu, van passant els dies, el dia 29 votacions per no solucionar res i fins d’aquí a quatre anys. Les lleis de conveniència continuaran permetent el robatori a la gent de bé amb impostos i altres mamoneus.
És increïble com ens ‘toman el pelo’ els senyors importants (?) als quals Koma dedica una cançó: “Al político de turno, a su masa electoral, al que juega con tu vida especulando, a la plana mayor de la multinacional… Imagínatelos cagando”.
A més, com està vist i comprovat, tard o d’hora “la caguen” sortint a la palestra el seu joc brut. I és que com canta el meu tocai Andrés Calamaro: “No se puede confiar en nadie más. Señor banquero devuélvame el dinero. Por ahora no les debo ni la hora. Alta Suciedad, basura de alta suciedad… Oh yeah!
