Quatre de cada deu nord-catalans entenen el català, però només el 3% el parlen habitualment. La nova enquesta sociolingüística, que ha dut a terme l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC), constata un retrocés general en l’ús de la llengua a la Catalunya del Nord. En l’últim estudi de fa onze anys, sis de cada deu nord-catalans l’entenien i gairebé el 6% el parlaven de forma habitual. L’informe també evidencia com, tot i no fer-ne ús en el seu dia a dia, tan sols un 15% dels enquestats parla bé el català. L’any 2015, aquest percentatge era del 35%. La dada positiva la posa, això sí, l’interès creixent perquè la llengua sigui «més present». Ho volen sis de cada deu enquestats.
L’enquesta telefònica, realitzada per l’institut demoscòpic a 1.800 residents del departament, actualitza les dades sociolingüístiques, identifica el nombre de parlants de català i avalua la percepció pública de la llengua catalana. S’han enquestat quatre franges d’edat (de 15 a 29 anys, de 30 a 44, de 45 a 64 i de més de 65 anys). I perquè la mostra sigui representativa, s’han dividit els qüestionaris en funció de la població: el 28% s’han fet a Perpinyà; un altre 27% a la resta del Rosselló; a la Cerdanya, el Capcir i el Conflent s’han dut a terme el 17,5% dels qüestionaris, i finalment, l’últim 17,5% s’ha fet al Vallespir.
Els resultats obtinguts permetran fer un seguiment de l’evolució de la llengua catalana, així com orientar les futures accions de política lingüística. Aquesta és la tercera enquesta que es fa al departament i posa llum i taquígrafs a la situació de la llengua onze anys després del darrer estudi.
Els resultats constaten un retrocés tant en l’ús com en la comprensió de la llengua. Fa una dècada, sis de cada deu habitants de la zona (el 61%) manifestaven que entenien el català, un 35% el parlaven «bé» i un 5,7% l’utilitzava habitualment. Ara, només 4 de cada deu l’entenen (el 44%) i un 15% el parlen, però tan sols un 3% fan servir el català habitualment en el seu dia a dia.
I entre els que entenen la llengua, l’edat hi juga un paper rellevant perquè el 51% tenen més de 65 anys; el 46% entre 45 i 65 anys i un 33%, entre 15 i 29 anys. Per zones de residència, on més s’entén el català és a la zona del Conflent (53%) i el Vallespir (53%) i la plana del Rosselló (45%). A Perpinyà, s’hi aglutina el 39%.
L’enquesta també estableix un rànquing entre parlants. Per una banda, els que asseguren que el parlen sense dificultats o prou bé per mantenir una conversa «simple» (15%). Per altra banda, els que no el parlen o bé només en saben «algunes paraules» però sí n’entenen el sentit «global» (30%). I per últim, els que no parlen català ni entenen absolutament res (36%) i els que no el parlen, però sí entenen algunes paraules (19%).
Interès perquè sigui més present
Tot i aquesta nova reculada, l’enquesta sí que recull que creix l’interès perquè el català sigui més present a la Catalunya del Nord. En concret, el parlin o no, ho demanen gairebé sis de cada deu habitants de més de 15 anys (el 57%). A l’últim estudi del 2015, aquest percentatge tan sols se situava en el 27%.
Sobre la transmissió de la llengua, l’enquesta també constata que l’herència familiar té un pes més important entre les generacions més grans (de més de 65 anys) i que el paper de l’escola en el seu aprenentatge és especialment important entre els més joves, especialment en la franja que va dels 15 als 29 anys. Els resultats constaten, doncs, un canvi generacional en què s’evidencia, en part, una pèrdua de la transmissió familiar de la llengua.
A més, l’enquesta revela que, entre els no parlants, un 74% hauria volgut aprendre la llengua o parlar-la. Per últim, quan se’ls demana sobre el sentiment de pertinença, el 59% dels enquestats es consideren «sobretot o bastant catalans», un percentatge lleugerament superior al registrat l’any 2015 (51%).
