Vull xisclar, congre!, que ve el fred i encara no he fet contrició dels sis mesos d’infern, Desassedegar-me del neguit dels desitjos no complerts, respirar fondo i xisclar l’any que ve. Ens passa, que sempre hi ha d’haver una fugida endavant, evitar el mal passa per no mirar enrere i això, no apaivaga gens la malaltia de la modernitat ni el neguit d’aquesta. La sensació de no arribar mai a temps ni la primera, és realment angoixant. Si era petita, pujava a les golfes i allí es quedava el crit somort, esmorteït en arribar a la cantonera del volador. En aquell sostremort, deixaves totes les ànsies i fracassos que no eren sinó, les de jugar al joc de la comprensió adulta. Ara, ja gran, reclamo el dret al xisclet, tant meu, tan fora de lloc en aquest context i tan necessari.
Sessió: No iniciada
