Fa uns dies ens vam referir a un article de Jordi Curcó sobre si sant Jaume, quan va passar per Lleida, anava o venia de l’Aragó. La disquisició neix de la lletra de la popular cançó: “Sant Jaume ve de Galícia, sant Jaume ve d’Aragó…”. Si sant Jaume venia d’Orient de camí cap a Galícia, el més lògic és que primer passés per Lleida. El més bo del cas és que les disquisicions de Curcó han arribat a Cartagena. A l’antiga Cartago Nova sostenen que sant Jaume va arribar a la Península per mar. Més concretament pel barri mariner de Santa Llúcia. Si nosaltres a Lleida tenim el Peu del Romeu que assenyala per on passà l’apòstol i on es va clavar la punxa que dona lloc a la llegenda dels fanalets, a Cartagena tenen una escultura de bronze de l’apòstol, de tres metres d’alçada, obra de Juan José Quirós, amb una creu de més de quinze metres per significar que sant Jaume inicià l’evangelització d’Hispània per Cartagena. Encara més. A l’església de Santiago del barri de Santa Llúcia es conserva una inscripció en llatí que diu: EX HOC LOCO ORTA FUIT HISPANIAE LUX EVANGELICA. És a dir: “D’aquest lloc va néixer la llum evangèlica d’Hispània”. Cartagena té documentada l’any 1562 la petició a l’Ajuntament de celebrar el desembarcament de sant Jaume. A Lleida, els primers documents de la tradició dels fanalets són de 1609, tot i que podrien ser anteriors. Crec que ambdues versions són compatibles. Sant Jaume desembarcà a Cartagena i tirà cap amunt fins a Lleida. Podem dir que fou el precursor del corredor del Mediterrani.
Sessió: No iniciada
