L’esperit necessita de tant en tant una injecció de benestar i una trobada amb excompanys d’aules de fa més de 40 anys representa un gran benefici per l’ànima i pel cervell, normalment ple de neguits i pensaments poc clars. Dissabte, vaig participar en una d’aquestes trobades i, sens dubte, no cal dir que va ser molt satisfactòria en tots els sentits. Veure gent que no has vist en dècades estimula les neurones per reviure moltes anècdotes i comentar situacions –positives i negatives– i vivències compartides. Però és que la trobada no es va limitar a una reunió i a un àpat de germanor sinó que va tenir un component cultural que sempre és benvingut i que ens va endinsar en un poble, un dels molts llogarets del territori que val la pena conèixer i que et fa pensar d’on venim per entendre més qui som ara. Així, abans del dinar de rigor, vam fer una visita guiada al poble de Torrebesses, al Segrià, de només uns 300 habitants però amb un patrimoni força interessant i digne de ser conegut. Vam conèixer algun dels secrets de les construccions tradicionals amb pedra seca, vam visitar l’església i, finalment, un antic molí d’oli, per assabentar-nos dels mecanismes de la producció d’aquest preat aliment. Una jornada entranyable que de ben segur tindrà repetició. I és que tal com està el panorama cal gaudir de moments com aquest, amb bona companyia i amb un doble enriquiment: espiritual i cultural. Dos pardals d’un tret.
Sessió: No iniciada
