El projecte de fer un front unitari de les esquerres a l’esquerra dels socialistes grinyolava per molts costats. Amb l’excepció del País Valencià i les Canàries, on es presentaran amb una única llista, les esquerres aniran separades a les pròximes eleccions. Una de les maniobres més inversemblants del projecte unitari era que Gabriel Rufián liderés el front comú sense deixar de ser alhora el candidat d’ERC. O sigui, la quadratura del cercle. L’argument de Rufián és que si l’esquerra no va unida, la dreta ens passarà per damunt. Escriu Rufián: “Los que comparten los valores del antifascismo son de los nuestros, tengan la bandera que tengan en el balcón o en el corazón”. La idea tenia una formulació ideològica que Rufián va desenvolupar en el llibre Ser de izquierdas es ser el último de la fila (y saberlo). El més sorprenent és que l’aval a l’empescada de Rufián venia del mateix president d’ERC, Oriol Junqueras. En el pròleg de l’esmentat llibre, Junqueras emfatitza el caràcter republicà del partit i diu (en castellà): “La república es nuestra meta”. L’independentisme és, per a Junqueras, una fase transitòria del projecte d’ERC. “Por eso suelo decir que soy demócrata y republicano y que ‘estoy’ independentista. Porque este debe ser un estado transitorio mientras que luego seguiré siendo siempre demódrata y republicano por este orden”. El president d’ERC acaba el pròleg amb una cita d’un amic nascut a Huelva: “Los catalanes nacemos donde nos da la gana y vamos a ser lo que nos dé la gana”. Que li diguin a Rufián.
Sessió: No iniciada
