L’associació Franja en Moviment ha reclamat més hores de català a les escoles i instituts de la Franja de Ponent, en una jornada que ha commemorat els quaranta anys de l’acord que en va permetre l’ensenyament. El conveni, signat el curs 1985-86 poc després de la Declaració de Mequinensa, va permetre començar les classes de català a catorze centres educatius de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. Els organitzadors van recordar que, tot i ser una assignatura voluntària, entre el 90 i el 95% de les famílies l’escullen, i van denunciar que el model encara pateix mancances importants. A la jornada també hi han participat la Bressola, l’ANC i el diari digital ‘Lo Pregó de la Franja’.
José Ramón Noguero, membre de Franja en Moviment, va explicar que la jornada se centra en la llengua, l’educació i la comunicació, i que la reivindicació de l’entitat és que el català tingui més hores en el currículum escolar. Va lamentar que sigui una assignatura voluntària amb només dues hores, mentre que d’altres llengües, com el francès, en tenen tres. “Volem que hi hagi matemàtiques, ciències socials i història en la nostra pròpia llengua”, va detallar. Segons Noguero, entre el 90 i el 95% de les famílies opten per l’ensenyament del català, i un 70% voldria que es poguessin cursar altres matèries en aquesta llengua. Els organitzadors van explicar que el model d’ensenyament va tenir una acollida extraordinària des del primer moment. També van recordar que la implantació ha patit i “continua patint” mancances importants, però que ha servit perquè l’alumnat s’apropi a la llengua pròpia fora de l’àmbit familiar.
Els orígens del conveni
Francesc Blanc, veí del Torricó, va explicar que la implantació del català a les escoles de la Ribagorça, la Llitera, el Matarranya i el Baix Cinca ara fa 40 anys responia a una expectativa llargament esperada, enmig del debat sobre la institucionalització de la democràcia a Espanya i la definició de la Franja de Ponent. Segons va dir, la Declaració de Mequinensa, del febrer del 1984, va convertir l’assumpte en “una qüestió d’estat”. Aquell text el van impulsar disset alcaldes de municipis catalanoparlants de la Franja, on van demanar incloure l’ensenyament del català a l’escola.
Blanc va recordar que el procés va ser “molt difícil” perquè les condicions eren “draconianes”. Perquè s’ensenyés català en un centre, calia que ho demanés l’ajuntament, que ho aprovessin el claustre i el consell escolar i que cada pare o mare ho presentés per escrit i signat, amb una documentació que acabava a Saragossa. A parer seu, van empènyer el procés les associacions culturals, els ajuntaments i, sobretot, les famílies, que van veure “una opció de progrés”, també per ampliar estudis a Catalunya o tenir més oportunitats laborals.
Llengua i comunicació
La jornada ha comptat amb membres de la Bressola, l’associació que promou la immersió lingüística en català a la Catalunya del Nord. Àngel Soro, fundador de ‘Lo Pregó de la Franja’ i col·laborador de Franja en Moviment, va recordar els 50 anys de l’entitat nord-catalana com a organització autogestionada i ha defensat que les administracions aragoneses atenguin la llengua i la cultura del territori. Durant l’acte també s’ha presentat ‘Lo Pregó de la Franja’, un diari digital que publica notícies, articles d’opinió i reportatges en català. “És reivindicació, però en realitat és normalització de la nostra vida quotidiana”, va afirmar, amb la voluntat que la llengua sigui present a les xarxes i que hi participi el jovent. Des de Franja en Moviment van dir que tant el diari com l’associació s’han creat per fer un ús normalitzat del català a la Franja i “deixar enrere els reiterats atacs a la dignitat” de la llengua.
L’ANC alerta de la fragilitat del català
Per part de l’ANC, Jordi Alsina va defensar que la llengua és el “pilar fonamental de la nostra terra”. “Sense llengua no hi ha país ni nació, però tampoc ni història ni cultura ni tradició”, va afegir. Blanca Currià va recordar que un 94% dels habitants de la Franja entenen el català i que un 49,6% el parla habitualment, mentre que a Catalunya aquesta xifra és d’un 32,6%. Ha alertat que la llengua “està en perill d’extinció”.
