Pocs municipis poden presumir de tenir cors de gòspel. Lleida és una d’aquestes localitats i, concretament, pot lluir-ho per partida triple. Ahir, un d’ells va celebrar 10 anys de funcionament, una fita que encara fa més gran l’orgull. L’església de la Sang de la capital del Segrià va acollir el concert de celebració del desè aniversari del Cor Gòspel Cappont. Després d’un canvi de direcció que va generar “angoixa” entre les integrants i l’Associació de Veïnes i Veïns de Cappont, Màxim Solanes va prendre la direcció del cor el 2024, una banda que ‘ha renascut’.
La formació del grup va ser una idea molt embrionària per part de Veni Ros, actual presidenta de l’AV Cappont, i l’Alexandra Descarrega, integrant també de la junta veïnal. Ambdues van sostenir el cor durant la seva creació, de la qual també en van formar part els monitors i monitores de la resta d’activitats del barri, a més d’una altra persona que ahir també va formar part de la celebració com a integrant de la coral.
La banda ara pren el repte de desplaçar-se arreu del territori, sempre que rebin una oferta. Una idea molt diferent de la inicial, quan actuaven només a l’església de Santa Teresa de Jornet. Poc després de la fundació es va apuntar al cor la primera veu masculina: el Fernando, qui encara perdura també entre els 50 integrants que componen el Cor Gòspel Cappont (42 dones i vuit homes). El gran canvi, però, va ser quan l’antic director va abandonar l’entitat i es va endur amb ell la meitat del cor.
Això, segons va indicar Ros, va fer que es replantegessin moltes coses, però van trobar Màxim Solanes, un reputat oboista del territori i també professor de música. “Gràcies a ell hem entès el que és la companyonia i també sabem el que és cantar en directe, ja que abans no ho fèiem”, incideix la presidenta veïnal. Alguns dels canvis respecte de l’anterior director semblen lògics, però fins aquell moment no s’havien fet mai. Solanes, per exemple, el primer dia de classe els va fer “escoltar la seva veu”. “Mai me l’havia escoltat i ell ho va aconseguir”, comenta l’Alexandra.
“El que feia l’anterior era fer cantar la cançó tal com la sentien, sense treballar-la. No és que això sigui dolent, però costa tot més”, comenta Solanes. El director actual, a més, col·labora amb la pianista que fa classes al barri. “Pocs cors poden dir-ho això”. Precisament, va ser ella qui va recomanar-lo a la Veni Ros i l’Alexandra, que van acceptar-lo de primeres. “Li vam dir si podia comprometre’s a fer el ‘bolo’ que teníem al setembre. Ell va dir que sí i es va adaptar a tot el que teníem”, explica la Veni Ros.
Màxim Solanes comenta que la creació de cors de gòspel va tenir el seu moment àlgid amb l’emissió del programa ‘Oh Happy Day!’ a TV3 (actual 3cat). La tendència va caure en els anys, però el de Cappont es va mantenir. Tanmateix, des de la banda reclamen que els joves s’hi apuntin i continuïn el llegat. “Nosaltres obrim les portes a tothom. La gent jove, a més, dona una mica de gràcia i un aire diferent”, afirmen les dues representants veïnals i membres de la coral (les dues primeres). Solanes, en aquest sentit, remarca que els joves actualment ho tenen més difícil que la gent gran per formar-ne part per qüestions de feina, estudis de matí a nit “per poder arribar a finals de mes”, això ‘allunya’ el jovent d’activitats veïnals com aquesta.
El cor assaja cada dijous al voltant de les vuit de la nit a la tercera planta del Centre Cívic de Cappont. “Cada setmana abans de l’assaig em preparo què vull assolir a la sessió i quan ells ho veuen es motiven. Això és el que busco jo cada dia”, explica el director que, així i tot, no nega amb un somriure que a vegades els assaigs es fan curts per les converses prèvies (i la “risoteràpia” com ho defineix l’Alexandra) i que tothom estigui a punt. El Cor de gòspel de Cappont treballa amb diferents gèneres, però sobretot música pop i, òbviament, el gòspel americà.
La proposta musical, indiferentment del gènere i de l’idioma, busca emocionar no sols el públic, sinó que el mateix cor. “El gòspel pur és molt dur, és un cant de lluita. I la lluita catalana també ho és. Amb Lluís Llach, per exemple, busco d’alguna forma que hi hagi un sentiment i que l’harmonia canviï perquè elles la puguin cantar i s’entengui millor, i que es generi una pregunta-resposta similar al gòspel”, matisa Màxim Solanes.
Desenes de persones van assistir ahir al gran acte de celebració. Veni Ros clou que es va escollir l’església de la Sang perquè va ser on van fer la primera actuació sota la direcció de Solanes, a més de per l’acústica que té aquest espai. També va influir la voluntat de proximitat i que tothom qui volgués anar-hi ho pogués fer de forma lliure i gratuïta.
El pròxim pas del Cor Gòspel de Cappont és el mateix que durant aquests 10 anys: aprendre, cantar entre amics i amigues i, sobretot, sentir la música i “passar-s’ho bé”, una voluntat compartida tant pel director com per les integrants.
