Aquesta tarda, a l’Aula Magna de l’IEI s’estrena ‘Manuel de Pedrolo, avui es parla de tu’, cicle de quatre sessions recordant Manuel de Pedrolo i Molina (l’Aranyó, 1918-Barcelona, 1990). ¿Mai és tard si arriba? Per marxista (de Karl) que fos Pedrolo, prefereixo tractar-lo respectuosament de vos. Així ho vam fer quan els teatrers de l’Esquella-Teatre ens hi vam adreçar (2 agost 1975) per enviar-li el dossier sobre l’estrena a Lleida de ‘Situació bis’, una de les peces teatrals més oportunes del polièdric escriptor. Eren els temps on es covava una problemàtica Transició política al país. Amatent com acostuma, Pedrolo respon d’immediat (7 agost 1975). Entre altres coses, ens diu, ‘Estic content que un grup lleidatà s’hagi decidit a fer unes representacions d’una obra meva, doncs em penso que, en aquestes terres nostres, encara era inèdit com a dramaturg’. En aquells anys, el teatre de Manuel de Pedrolo és considerat, erròniament per Martin Esslin, Teatre de l’Absurd!! Tant en ‘Situació bis’ com a ‘Homes i no’, Pedrolo adverteix el públic que posar unes persones al lloc que hi havia les altres suposa un immobilisme total. Per tant, ull viu: el que cal es canviar les estructures. ¿S’han canviat? A hores d’ara llegeixo que una companyia teatral, La Famiglia, posarà en escena ‘El laberint Pedrolo’. ¿El desenterren d’entre els fonaments?
Sessió: No iniciada
