L’ús d’antidepressius a la Regió Sanitària de Lleida ha augmentat en els darrers cinc anys. Segons dades de Salut, des que va començar la pandèmia la prescripció d’aquests medicaments ha crescut un 19,95%. L’any amb l’increment més gran va ser el 2021, amb un 5,45%. El darrer any, a Lleida es van prescriure 383.222 antidepressius, segons Salut. A la regió de l’Alt Pirineu i Aran l’augment encara és més gran, arribant fins al 21,81% des del 2021 i amb 72.974 medicaments prescrits el 2025. A més, és on l’augment va ser més alt entre any i any (va créixer un 6,66% el 2022).
A Lleida, l’any passat es van atendre 40.771 pacients (7.692 al Pirineu), un 2,81% més que el 2024. Per a Montse Pàmias, directora de Salut Mental de Sant Joan de Déu Terres de Lleida i directora de l’Hospital SJD, les dades “són molt similars” a les de la resta de Catalunya. El 2021 va ser un any important en el creixement de prescripcions, sobretot pel fet que molta gent després de la pandèmia va patir de depressions i ansietat. Tanmateix, Pàmias vol incidir que tot i que l’augment s’ha produït igualment en els darrers anys, aquest ha estat menys intens.
Pàmias apunta que cal “ser més curosos” amb els diagnòstics, ja que en alguns casos es prescriuen antidepressius en casos que no caldrien. Un exemple són les situacions socials, que requeririen, potser de més suport psicològic i no prescripcions”. “No totes aquestes situacions que provoquen malestar s’haurien de resoldre amb antidepressius. Haurien de tenir una visió més global”, reivindica i incideix que en alguns casos la solució és més social.
En aquesta línia se centra també Jordi Blanch, director dels Serveis de Salut Mental i d’Addiccions de Gestió de Serveis Sanitaris, que destaca que es fan prescripcions en casos de “patiment emocional” o ansietat. “L’ideal seria que se solucionés el problema d’arrel, però si això no es pot fer, almenys que la persona estigui més tranquil·la”, comenta. Encara així, matisa que, tot i la “sobremedicació”, hi ha perfils que requeririen receptes, però no en reben.
Un perfil més jove i femení, i baixen els ansiolítics
En aquests cinc anys, l’augment de prescripcions d’antidepressius ha crescut de forma notable entre joves i adolescents, han confirmat els dos especialistes. D’altra banda, Jordi Blanch diu que es mediquen més dones que homes, ja que “són més properes a explicar qüestions de caràcter emocional”, mentre que els homes mantenen l’estigma.
L’augment d’antidepressius és, en part, també per la baixada dels ansiolítics. Blanch comenta que aquests poden provocar un abús, així que ja no es recepten tant i, en canvi, s’opta ara pels antidepressius.
Finalment, Pàmias i Blanch lloen els resultats en la prevenció del suïcidi i la detecció de la depressió. Això, en gran manera, és per la feina dels RBEC (Referent de Benestar Emocional i Comunitari), diu Blanch, psicòlegs que a l’atenció primària fan sessions sobre la gestió d’emocions.
