Avui sembla un dia adient per recordar que la Xina també podia haver estat hispana. Fins a tres plans per conquerir la Xina es van idear per estendre els dominis de l’imperi en el qual mai es ponia el sol. La primera ardidesa expansionista va venir del governador de les Filipines l’any 1574, Guido de Lavezaris. Volia utilitzar Manila de cap de pont per desembarcar les tropes al continent asiàtic. El seu successor a la governació filipina, Francisco de Sande, va proposar per carta a Felip II sotmetre el territori xinès amb una flota de 6.000 soldats, a més dels reforços que arribarien des de la Nova Espanya, l’actual Mèxic. Francisco de Sande considerava l’operació relativament “fàcil i barata”. La tercera temptativa va sorgir de la clepsa d’un jesuïta, Alonso Sánchez, el qual considerava que la integració de la Xina a la monarquia hispana estendria el cristianisme a Àsia. La prudència de Felip II va rebutjar totes les intencions dels governadors filipins i del jesuïta. La dinastia Ming tenia capacitat de defensa i de mobilització per fer fracassar qualsevol intent d’invasió. El rei va preferir establir relacions comercials i diplomàtiques abans que arriscar-se a una campanya de costos imprevisibles. El desastre de l’Armada Invencible l’any 1588 va desterrar definitivament qualsevol nova empescada per dominar el gegant asiàtic. Tanmateix, imaginem-nos que la conquesta hispana de la Xina hagués tingut èxit. Els xinesos parlarien castellà i tindrien tractament preferent de país hispà. No sé on posaríem tants basars.
Sessió: No iniciada
