El rock àcid i polsegós de Proscritos va sonar entre 1983 i 1995 una banda de Binéfar que va néixer amb cinc músics influenciats pel rock clàssic i la filosofia de la pel·lícula ‘Easy Rider’. Proscritos va ser un grup excel·lent que, malgrat les bones crítiques, va tenir un èxit limitat i es va quedar a les portes de l’èxit massiu per convertir-se en banda de culte.
Els primers passos cal buscar-los quan van guanyar el Concurs Pop Rock de Huesca -superant als Héroes del Silencio- que els va portar a l’enregistrament d’un LP compartit amb altres grups en què van gravar tres cançons: ‘Como un disparo’, ‘Voodo surf’ y una versió del ‘Flores muertas’ dels Stones.
El segell independent saragossà Interferencias els va fitxar i el 1989 va veure la llum el seu primer disc semi-acústic ‘Cosas sencillas’ en què van incloure sengles adaptacions al castellà de temes dels Creedence i Neil Young. Un any més tard van llançar ‘Pobres sueños’, produït per Sabino Méndez de Los Trogloditas i en què col·labora la cantant Aurora Beltrán de Tahúres Zurdos.
Al CD original, a diferència del vinil, van incloure com a ‘bonus tracks’ un parell de molt aconseguides versions: ‘Dont cry no tears’ de Neil Young i ‘Born to be wild’ dels Steppenwolf. L’última entrega va ser ‘Hablando otras lenguas’ en què van posar més força incloent brillants adaptacions al castellà de peces de Jefferson Airplane i Stephen Stills.
Van deixar un lloc tan gran com el seu llegat en una època en què valoràvem més les ‘Cosas sencillas’, gaudíem amb els nostres ‘Pobres sueños’ i no ens enfadàvem per estar ‘Hablando otras lenguas’. Tenim molt de Proscritos… Oh yeah!
