El ple de la Paeria de Lleida va aprovar el 25 de setembre la modificació de l’Ordenança de Civisme i Convivència. El titular informatiu es va centrar en les multes previstes per l’ús del burca i el nicab, però la normativa va més enllà. Entitats socials, per exemple, van protestar perquè el reglament preveu sancions per dormir als bancs públics i per utilitzar les fonts per rentar-se o rentar la roba. Consideren que les multes penalitzen les desigualtats socials tot castigant aquelles persones que no disposen de recursos ni de llar. No deixen de tenir raó. Quina multa pot imposar la Guàrdia Urbana de Lleida a una persona que viu al carrer i que no té res per menjar perquè no disposa de recursos econòmics? Tot i així, el problema no és ben bé l’ordenança, sinó que persones sense llar no disposin d’un lloc on dormir o dutxar-se o bé que no s’hi vulguin estar. La nova ordenança de civisme, però, era imprescindible, bàsicament per preservar la convivència i el respecte a l‘espai públic en una societat cada cop més mancada d’educació i civisme. Carrers plens de papers, burilles i xiclets empegats a les rajoles, mobiliari i senyals de trànsit fets malbé per efecte del vandalisme, conductors de patinets circulant per les voreres sense cap mirament, gent descalça asseguda en bancs públics o missatges de veu al mòbil escoltats a tot volum a l’autobús o a la sala d’espera d’un CAP. Amb cada cop més ciutadans incapaços de mostrar respecte i urbanitat en llocs comunitaris, aquesta Ordenança ha de marcar unes pautes de conducta de ‘mínims’. Ara només cal que es faci efectiva i que s’apliqui perquè no passi com amb l’anterior, que acabi perdent efectivitat per inanició.














