La cuina de Lleida no és solament els caragols

La cuina de Lleida no solament són els caragols. És molt més. És cert que quan es pensa en plats autòctons o representatius dels fogons ilerdencs des d’altres comunitats espanyoles i, moltes vegades, des de la pròpia, s’associa als gasteròpodes. Però devem primer de tot tenir ben clar que de cuina de Lleida no només hi ha una. N’hi ha, com a mínim, 13. Per què? Doncs perquè aquestes comarques es recolzen des de temps immemorials en la pluralitat de les matèries primeres que venen empra’n els cuiners i cuineres de les 13 comarques d’aquesta terra en la preparació dels plats. Amb aquestes, han immortalitzat un conjunt de receptaris tradicionals que han anat romanent en la memòria de la gent. És cert que estan en perill d’extinció, (encara que jo he intentat amb els meus llibres dedicats a recopilar les receptes més autòctones de cada una de les comarques lleidatanes, que no desapareguin del patrimoni culinari nostre). No obstant això, les noves generacions s’estan inhibint de practicar-les encara que sigui tan sols de peres a figaflors. Sigui com sigui aquest tema d’identificació de les arrels, el que és innegable és que la cuina de Lleida no és només els caragols. És molt possible que l’acció mediàtica duta a terme per la multitudinària festa de l’Aplec del Caragol tingui molt per a veure en el tema. Estic convençut que és així. No obstant hi ha més… Molt més. Potser haurà tingut molta importància el que els romans van ensenyar a les ilergetes a degustar-los, a enamorar-se’n. Pot ser, fins i tot cert, que en la Lleida romana els imperialistes vinguts de Roma instal·lessin alguna granja de caragols utilitzant espais oberts amb bardisses, alimentades amb farina barrejada amb vi, i fent servir afrontessis de cendra per evitar la fugida. No sé si se sosté totalment aquesta teoria. Encara que alguna cosa hi haurà de realitat en això, ja que la cultura, caragolera dels lleidatans es perd en el més profund de la seva història, com també es perden en la memòria del passat plats i receptes que continuen sent vaixell insígnia d’aquestes terres i gent.