Després de vuit anys al capdavant del Govern espanyol, no cal ser un il·luminat per concloure que Pedro Sánchez és un supervivent, capaç de quedar immune de tota la corrupció que suposadament ha anat creixent al seu voltant. Hom diria que no hi ha un pam de net ni al Govern ni al PSOE si no fos perquè les causes contra el germà i la dona de Sánchez posen en dubte la imparcialitat d’una maquinària judicial que sembla haver-se posar en marxa per tombar l’actual Executiu. Tampoc el seu flirteig amb nacionalistes catalans i bascos per mantenir viva la legislatura, el seu suport a l’amnistia relacionada amb el procés a Catalunya o les seves polítiques d’immigració, especialment en el cas Ceuta, han pogut erosionar la seva imatge política. A un any de les eleccions generals, però, hi ha un tema que necessita gestionar amb eficàcia: l’habitatge. Un informe elaborat recentment per EAE Business School subratlla que el 75,3% dels espanyols considera que comprar un habitatge sense ajuda familiar és “gairebé impossible”, mentre que dos de cada tres enquestats declara que el cost de l’habitatge afecta negativament el seu benestar emocional. Sánchez vol que el decret de l’habitatge passi pel Consell de Ministres de demà dimarts, segurament perquè és conscient que en aquesta qüestió sí que s’està jugant la seva reelecció. El desnonament d’una dona de 87 anys ha propiciat que centenars de persones acampin a la Puerta del Sol de Madrid i que les mobilitzacions se succeeixen a tot Espanya en el que pot ser un incipient moviment de masses. No es pot vendre un discurs de justícia social com el que va oferir a Nova York mentre la manca d’habitatge i els preus condicioni la vida de tanta gent. Pedro Sánchez s’hi juga molt, i n’és conscient.
Sessió: No iniciada
