Som capaços d’omplir els carrers per un Mundial: banderes, samarretes, botzines i milers de persones celebrant durant hores. Però puja la llum, la compra, el lloguer o la gasolina… i abaixem el cap. Ens queixem a casa i a les xarxes, però quan toca reclamar, desapareixem. Mentrestant, els partits fan el seu espectacle: es culpen, s’ataquen i ens enfronten mentre les nostres butxaques paguen la factura. I nosaltres entrem en el seu joc: discutim pels seus colors mentre ells discuteixen pels seus. No seria més útil exigir-los respostes que barallar-nos entre nosaltres? Perquè la llum, el lloguer, la compra i la gasolina no entenen ni d’esquerres ni de dretes. Per celebrar som milions. Per enfrontar-nos pels partits, també. Però per defensar els nostres interessos, sembla que mai no trobem el moment.














