Als anys 90 Dagoll Dagom estrenava les sèries Oh, Europa! i Oh, Espanya!, en què en format d’humor parlava de la incipient moda de fer turisme. El turisme es va convertir en la gallina dels ous d’or per a l’economia catalana i espanyola. La moda de viatjar va portar també la moda de rebre cada vegada més visitants. Volar en avió es va democratitzar, no eres ningú si no anaves a l’altra punta del món. Mentrestant no parava de crèixer la xifra de turistes que escollien el nostre país per passar les vacances. La bombolla s’ha anat fent gran i ha arribat al col·lapse. L’escalfament global, els límits energètics, les guerres, la crisi econòmica, la globalització del consum i les catàstrofes climátiques i migratòries han esdevingut l’escenari d’un turisme impossible. El físic, matemàtic i investigador del CSIC, Antonio Turiel, va dir recentment que ve una crisi més forta que la del 2008 i d’aquí 15, 20 o 30 anys el turisme serà cosa només de rics. O sigui, serà el mateix que abans de l’Oh, Europa! i Oh, Espanya!, un reducte per a classes altes. La resta només podran anar, com a molt, a la casa familiar de poble. De fet, aquest any molts ja ho han fet. I la indústria, sempre tant hipòcrita, manipuladora i interessada, ho ha titllat de nova moda.
Sessió: No iniciada
