Els episodis de calor extrema d’aquest estiu han fet avançar la verema també a les vinyes d’alta muntanya. A Estamariu, a 1.365 metres, la Fundació Planes Corts l’ha donat per acabada aquest dilluns, amb un avançament d’entre dues i tres setmanes respecte a una campanya normal, segons ha explicat el vicepresident, David Planes. S’han collit uns 514 quilos de raïm sauvignon, pràcticament el triple que l’any passat, i més de 1.000 de pinot noir. La fundació elaborarà unes 1.000 ampolles de Kadino, nom medieval de la Serra del Cadí, que només es vendran a l’Alt Urgell: el blanc, a finals d’any, i el negre, la primavera vinent. La vinya, de només tres anys i una de les més altes de la península Ibèrica, es basa en l’agricultura biodinàmica.
“Aquest any la calor ens ha fet avançar entre dues i tres setmanes la verema, perquè la maduració del raïm ha anat molt més ràpida del que esperàvem”, ha dit Planes. La collita va començar els primers dies de setembre amb el sauvignon, i des de fa uns dies s’ha recollit el pinot noir. El raïm blanc donarà unes 300 ampolles, i el negre, unes 700. Són vins joves, de fermentació ràpida, que es comercialitzaran a finals d’any i a la primavera, respectivament.
Malgrat l’avançament de la verema, Planes ha defensat que cultivar en alçada permet afrontar millor el canvi climàtic. “La sequera no la patim tant, a més a més aquí és un territori amb aigua, per tant, es pot regar amb facilitat, i la frescor del vespre fa que el raïm i la vinya es comportin de manera més que correcta”, ha explicat. Segons ha dit, els vins d’alçada tenen una mica menys de grau alcohòlic i major acidesa, cosa que els fa “més agradables a la boca” i, a parer seu, s’ajusta a les preferències dels joves, en un moment en què es consumeix menys vi. Per la seva part, el viticultor Joan Pagès ha destacat que la vinya és en “un lloc privilegiat” i que el sòl té bons nivells de matèria orgànica.
Planes ha posat en relleu que el canvi climàtic “està facilitant produir vinya aquí en alçada” i permet recuperar un cultiu ancestral. L’equip ha localitzat escrits dels segles XVII i XVIII que ja parlen de les vinyes d’Estamariu i del vi que s’hi produïa. “És terra de vi”, ha sentenciat. El vicepresident ha remarcat que el projecte va més enllà de l’objectiu comercial. La fundació vol ser un exemple per a altres agricultors de l’Alt Urgell i donar-los suport si volen plantar vinya, explicant “com ho hem fet, què hem patit, quines plagues tenim”.
Venda a la comarca
Serà el primer any que la fundació posa el vi al mercat, i ho farà exclusivament a la comarca de l’Alt Urgell. Planes ha explicat que ja hi ha diversos restaurants i alguna botiga que el tindran. L’objectiu, ha dit, és posar en valor el territori i que “la comarca se’n senti orgullosa d’un producte de la comarca”. Kadino serà la marca del pinot noir i del sauvignon. Com que la vinya és molt jove, la fundació preveu una primera fase de cinc o sis anys en què el vi s’elaborarà en un celler de Manresa. Passat aquest període, es plantejarà construir un celler propi.
Agricultura biodinàmica
El cultiu segueix els principis de l’agricultura biodinàmica, que Pagès ha definit com una manera de treballar “molt respectuosa amb la terra”. Consisteix a aplicar uns preparats en moments concrets, tenint en compte les fases de la lluna i les constel·lacions, “per vivificar la terra”. Les podes, per exemple, es fan amb lluna descendent. “Al final, no volem que sigui un fruit per menjar, sinó que sigui un aliment”, ha afegit.
