Catalunya milloraria els resultats de PISA respecte al 2022 en les tres competències analitzades -ciències, matemàtiques i lectura- i se situaria per sobre de la mitjana espanyola i dels països de l’OCDE. Tanmateix, els resultats estan afectats per una errada en la mostra d’alumnes i per això no es poden comparar amb la resta de territoris ni amb la sèrie històrica. Així, en competència científica, Catalunya obté 502 punts, per sobre dels 477 del 2022; dels 477 de mitjana espanyola del 2025, i dels 482 de l’OCDE. En lectura, obté 473 punts, per damunt dels 462 del 2022; dels 451 d’Espanya del 2025, i dels 461 de l’OCDE. En matemàtiques obté 474 punts, que superen els 469 del 2022, els 457 d’Espanya en aquest informe, i els 463 de l’OCDE.
En les proves PISA 2025 van participar 956 centres estatals i gairebé 30.000 estudiants de 15-16 anys. La majoria dels estudiants cursaven 4t d’ESO (77%). A Catalunya, les proves es van fer entre el 31 de març i el 16 de maig de 2025, i la taxa d’exempció va arribar al 23,2% de mitjana, quan la recomanació de l’OCDE era d’un màxim del 5%. En xifres, 591 alumnes van quedar exempts, dels quals 6 per discapacitat física, 493 per discapacitat cognitiva, conductual o emocional, i 92 per domini insuficient de la llengua.
Davant d’això, l’OCDE va decidir no incloure les dades de Catalunya als informes internacionals. En l’informe estatal, el Ministeri d’Educació sí que ha inclòs els resultats de Catalunya, però per separat de la resta de comunitats autònomes i amb una nota que alerta que «no han de ser emprats per fer comparacions amb altres territoris o altres edicions de PISA, ja que la mostra d’alumnat que ha fet les proves no és representativa del conjunt d’alumnat a Catalunya».
Preguntat per aquesta qüestió, el secretari d’Estat d’Educació, Abelardo de la Rosa, ha dit que s’ha inclòs Catalunya a l’informe estatal perquè “ha estat avaluada” i perquè “hi ha resultats”. “No incloure Catalunya seria ignorar que ha estat avaluada i que hi ha resultats, i hem preferit introduir-la i marcar-la amb un asterisc amb l’advertència que no es pot comparar”, ha justificat.
D’altra banda, Catalunya no va ser l’única comunitat autònoma que va superar la recomanació d’exempcions de l’OCDE, ja que a Múrcia va passar el mateix, però el percentatge d’exclusió va arribar al 13%. En aquest cas, l’OCDE sí que ha inclòs els resultats de Múrcia amb una nota que alerta del potencial risc de biaix per sobreestimació.
De la Rosa ha concretat que les dades de Catalunya i Múrcia – cadascuna amb els seus biaixos respectius- han estat integrades en la fórmula estadística matemàtica per calcular les mitjanes estatals i internacionals. Segons ha assegurat, els errors mostrals comesos “no desvirtuen” ni la fiabilitat ni la comparabilitat dels resultats.
Apunta a un error d’interpretació i transmissió
Respecte a l’error a Catalunya, De la Rosa s’ha remès a les declaracions que va fer la consellera d’Educació, Esther Niubó, i ha apuntat que la incidència va sorgir “d’un error d’interpretació i de transmissió” de les indicacions que va donar el ministeri i l’OCDE. Així, ha confirmat que es va advertir Catalunya de les incidències i que el missatge que van rebre és que es produiria una correcció.
De la Rosa ha insistit que “no hi va haver comunicació a escala política”, i que la incidència es va produir “en l’àmbit tècnic i punt”. També ha dit que cal esperar que Catalunya acabi la investigació, i que un cop hagi finalitzada, el ministeri valorarà si cal prendre alguna mesura.
Catalunya lideraria dos dels rànquings estatals i Espanya empitjora
En l’àmbit científic, i tenint en compte l’apunt sobre l’errada en la mostra, Catalunya obtindria la puntuació més alta de l’estat espanyol. Sense Catalunya, Madrid és la comunitat amb millor puntuació (495) i la ciutat de Melilla la que obté la pitjor (405).
Pel que fa a Espanya, empitjora els resultats en competència científica, ja que el 2022 va obtenir 485 punts i en l’informe del 2025 n’obté 477 . Si es compara amb el 2015, quan aquesta competència va ser també la central de l’informe, els resultats baixen 16 punts, ja que llavors se’n van obtenir 493.
Pel que fa a la competència lectora, Catalunya registra 473 punts i seria també la comunitat amb millors resultats. Sense tenir en compte Catalunya, Astúries obté la puntuació més alta (471) i Melilla novament la més baixa (379).
El resultat d’Espanya és 451, 23 punts per sota dels 474 obtinguts en l’informe del 2022 i 45 menys dels 496 del 2015.
Per últim, en matemàtiques, Catalunya obtindria 474 punts, i se situaria com a segona comunitat, per darrere de Madrid, que obté 477 punts. Melilla torna a ser la que mostra pitjors resultats (395). Novament, Espanya empitjora resultats respecte al 2022 (473) i al 2015 (486).
En general, els resultats espanyols se situen entre els més baixos registrats fins ara en les tres matèries. En comparació amb el 2015, la proporció d’estudiants amb rendiment baix ha augmentat 11 punts percentuals a matemàtiques, 15 en lectura i sis en ciències. Així, hi ha un 24% d’alumnat amb baix rendiment a ciències, un 33% a matemàtiques i un 32% a lectura.
Una regió xinesa encapçala el rànquing en ciència i matemàtiques, Singapur en lectura
En l’àmbit científic, la regió B-S-J-Z (Pequín, Shanghai, Jiangsu i Zhejiang) obté la puntuació més alta, amb 597 punts, seguida de Singapur (560), Macau (541), Taipei xinès (540) i el Japó (538). El mateix passa amb les matemàtiques, amb 612 punts, mentre que en la competència lectora el primer lloc l’ocupa Singapur (535 punts).
D’altra banda, l’informe mostra que Espanya té un índex socioeconòmic i cultural (ISEC) similar a la mitjana de l’OCDE. Aquest índex és del -0,06 a l’Estat, pel 0,01 de mitjana de l’OCDE. Dins de l’estat espanyol, Catalunya obtindria la mateixa xifra (-0,06). Ceuta i Melilla són els que tenen el valor més baix.
De la Rosa ha celebrat que la desigualtat educativa espanyola sigui menor que la mitjana de l’OCDE. “Els resultats suggereixen que l’origen socioeconòmic continua tenint un paper rellevant, però que una proporció significativa d’estudiants supera aquestes condicions de partida i les limitacions dels contextos d’origen”, ha dit.
Diferència entre gèneres i repetició de curs
El secretari d’Estat també ha subratllat que en ciències, el rendiment descendeix tant en noies com en nois, però que el descens és major en el cas masculí. En lectura, les noies superen els nois en totes les comunitats autònomes, mentre que els nois mantenen un avantatge en matemàtiques, tot i que la diferència en aquest cas és “moderada”.
Sobre la repetició de curs, De la Rosa ha dit que els resultats PISA evidencien que aquesta mesura “no contribueix a l’èxit escolar”. El director ha apuntat que l’alumnat no repetidor obté millors resultats que el repetidor en les tres competències, i que a Espanya aquestes bretxes superen les de la mitjana de l’OCDE i de la UE, ja que a l’estat hi ha més percentatge de repetidors.
El secretari ha insistit que hi ha una “diferència molt significativa” amb la UE, i que això ha de servir com a toc d’atenció perquè els sistemes educatius, les comunitats i l’Estat reflexionin molt seriosament sobre la pertinença de la repetició de curs.
Ús d’intel·ligència artificial
Per primera vegada, l’informe PISA ha incorporat l’estudi de l’ús de la intel·ligència artificial per a usos educatius, que a Espanya està per sobre de la mitjana de l’OCDE i de la UE. Així, el secretari ha aclarit que aquesta eina es fa servir amb orientació del professorat, com a complement de les tasques d’ensenyament que aquest fa a les aules.
A més, els estudiants espanyols van declarar dedicar 1,4 hores diàries de mitjana a l’ús de dispositius digitals al centre educatiu per a activitats d’aprenentatge, per sota de les 1,7 hores de mitjana de l’OCDE. Van assegurar dedicar 0,7 hores diàries a activitats d’oci amb dispositius digitals dins dels centres. Un 29% dels estudiants va afirmar que els seus companys es distreuen per l’ús d’aquests dispositius durant les classes de ciències. A Catalunya, serien el 22,4% de les estudiants dones i el 23,9% dels homes els que van fer aquesta afirmació.
