Una de les imatges que s’han fet virals (i que algun dia mereixerien un Premi Pulitzer) ha estat la del nen de 12 anys suplicant a un soldat que no el tornés a deportar al Marroc. Va passar aquesta setmana a Ceuta i un tinent coronel de la Legió (no aquell soldat) el va derivar a la Guàrdia Civil com a menor no acompanyat. La d’aquest nen és un dels drames que s’han vist aquests dies a Ceuta, una crisi migratòria i geopolítica que ensenya totes les cares de la gana i la maldat dels qui jugen amb la desesperació de la gent (com el rei del Marroc) per fer xantatge a Espanya. La monarquia alauita ho ha fet sempre. Ho va fer amb la Marxa Verda amb Hassan II i ho ha tornat a fer ara amb el seu fill Mohamed VI de la mateixa manera que va fer el 2023. És curiós que el mateix dia que el monarca alauita treia pit dels seus 25 anys de regnat i de l’estabilitat que diu que té el seu regne la gent li fugís a milers perquè allí no tenen futur. Segurament tampoc a Espanya, que no pot acollir tothom i menys en aquestes quantitats, però a l’hora de parlar d’aquesta crisi caldria tenir clar que en primer terme parlem de persones. De moment la gent que ha mort intentant passar irregularment la frontera ja s’enfila al centenar i molts són menors. Fins i tots els bussos de la Guàrdia Civil van trobar dos cadàvers al mar agafats de la mà. Segurament la imatge no pot ser més plàstica del que ha passat. A Espanya potser aquesta crisi l’ha agafat per sorpresa però és molt millor el rostre d’humanitat de Pedro Sánchez (després caldrà aclarir si estava advertit o no del que podia passar i de si hi va fer prou) que la indiferència dels mandataris del Marroc fent la vista grossa a la frontera. És clar que una (Espanya) és una democràcia homologable amb qualsevol altra, amb tots els defectes que pugui tenir, i l’altra, el Marroc, un règim quasi feudal. Li he trobat a faltar crítiques al Marroc des del Govern. Més que res perquè ja es va deixar el Sàhara a l’estacada i perquè es deixa fer amb condescendència. Però això ja és geopolítica. I més enllà de la poca humanitat alauita i de la fatxenderia de la ultradretana Meloni (que ara s’ha trobat amb què Sánchez li ha tornat la pilota amb Schengen) jo em quedo amb el gest del tinent coronel de la Legió. Si pogués el felicitaria.
Sessió: No iniciada
