Si fem cas de la dita “senyals al cel, treballs a la terra” aquest estiu se’ns gira feina. De moment, una colla de dies, i en vindran més, suportant una calor exagerada, carregada de pols sahariana que enterboleix l’aire. Altres dies, olor de fum, i el fum mateix que envaeix la ciutat i ens porta els incendis a casa, amb el neguit de saber d’on ve i amb més molèstia sufocant pels que anem curts de manxa.
Entrat el juliol esperem la calorada habitual, seca, cremant però neta. Molts dies d’estiu Lleida llueix un cel enxarolat i lluent com una postal dels anys 70, una llum radical que retalla les ombres amb línia neta. Però l’aire enrarit d’aquests dies ha desfet la línia clara i ha dibuixat l’horitzó amb traç groller. Segur que posaríem ben alt el rètol “espai sense fum” si això signifiqués espai sense foc, però potser demano massa. Malgrat tot les nostres postes de sol són les millors, netes o brutes. Som al millor lloc del país per mirar el sol que marxa perquè l’horitzó hi és pla i el dia s’allarga lentament fins a la darrera llum, sense destorb.
També diu que serà un llocs especial per veure l’eclipsi total a l’agost. Alguns s’han afanyat a publicitar zones immillorables on estrenar ulleres extraordinàries, però només cal buscar un indret des d’on es vegi bé l’horitzó, que no hi hagi núvols, i que no et molestin gaire. Us prometo que no aniré enlloc on programin saraus i músiques, furgonetes de menjar i cues o cops de colze per la foto. No aniré a la Seu Vella precisament per això. L’eclipsi pot ser fantàstic o senzillament un instant capriciós de la natura, un clic en l’engranatge matemàtic del cel. És absurd destrossar la màgia d’un lloc amb l’excusa d’anar-hi a veure una altra màgia. És igualment absurd creure’s l’antiga queixa que al Turó hi va poca gent i farcir-lo d’actes públics i privats cada dia empudegant un lloc on les millores estan a mitges i pendents des de fa anys. Així no fem patrimoni ni turisme de qualitat.
Mirarem els mapes astronòmics per si el Secà, la Caparrella, Magraners, la Cerdera, el Golf, Gardeny… són bons llocs o buscarem un mirador tranquil a les Garrigues, o cap al sud. I si no, buscarem perseids amb un desig a punt. I al nostre cel sempre tindrem el miracle diari dels colors del sol ponent.
