“Arde la calle al sol de poniente, hay tribus ocultas cerca del río, esperando que caiga la noche”. Aquests dies de sufocació i suor, en què “cae fuego en lugar de maná”, em ve al cap un dels temes que, per a mi, segueix sent la cançó de l’estiu.
‘Escuela de calor’ és una genialitat de Radio Futura, inclòs al seu segon àlbum d’estudi, ‘La ley del desierto, la ley del mar’. El tema va suposar la culminació del gir artístic de la banda que havia començat a les albors dels vuitanta amb ‘La estatua del jardín botánico’.
“Esa paloma sobrevuela el peligro, aprendió en una escuela de calor”, dicta un tema que està entre les deu millors cançons del pop-rock estatal. El videoclip promocional va tenir la seva engruna ja que es desenvolupa en un ambient fosc en què els membres del grup, elegantment disfressats de personal d’una discoteca, espera que arribin clientes desprevingudes a aquella ‘Escuela de calor’, amb avieses intencions.
Una de les cançons més populars d’un grup que, per a molts, va passar gairebé desapercebut, però que va deixar empremta malgrat la seva relativa curta trajectòria.
“En las piscinas privadas las chicas desnudan sus cuerpos al sol”, resa aquesta lletra perfecta per a l’època estival: “Esperando que caiga la noche estoy, hace falta valor, hace falta valor, ven a la escuela de calor”. Serveixi aquest reconeixement a Radio Futura i estendre la felicitació a Santiago Auserón, que el proper dia 25 farà 72 ‘takos’ en plena ‘Escuela de calor’… Oh yeah!
