Enrere queda el respecte per les dues sacres hores de digestió després de dinar les migdiades de sarau estival. Tampoc anem cada dia a buscar el pa, els congeladors fan la seva feina. Sentim la crida de la natura i ens hi llancem. Avui, anar-hi, és sortir a passejar amb capell. Poca pols, si us plau que no sé que fa, resseca la pell. Poc mosquit, poca mosca –això gairebé que sí–poca aranya i poca serp. Caminar per la banqueta del canal, però que no hi hagi escurçons entremig de l’herba, que aquestes serpents no se’ns enredin als peus. Fang tampoc. Embrutar-se és el pànic de la modernitat. Poca calor que no s’aguanta i poc fred. I pluja tampoc, venim del sucre i ens podríem desfer com torronets dolços en el té de les cinc. Poc contacte. Retallat. Però encara.
Sessió: No iniciada
