Com pauten les tradicions, la celebració de la nit màgica de Sant Joan es presenta amb petards i foc amb la intenció d’espantar i cremar no només els mals esperits sinó també els mals rotllos que generen els polítics corruptes i altres persones de mal viure.
L’origen d’aquest costum s’associa amb les celebracions en què es celebrava l’arribada del solstici d’estiu, el ritu principal del qual consisteix a encendre una foguera. La finalitat d’aquest ritu era ‘donar més força al sol’, que a partir d’aquestes dates es va fent més feble, ja que els dies ara es tornaran a fer més curts fins al solstici d’hivern.
El foc també té una funció ‘purificadora’ entre la gent que el contempla, encara que en els nostres dies molt em temo que ningú no està per la feina. Per cert, a mi de petit em deien que no jugués amb el foc que a la nit em faria ‘pipí’ al llit i de gran molts coincideixen a afirmar que millor que llençar petards és fumar-los, perquè, insisteixo, per evitar qualsevol desgràcia, millor que llençar petards és fumar-los i menys hipocresia.
Almenys així no es fa mal a ningú, ni s’origina cap catàstrofe o tragèdia. Conec alguns que han de patir seqüeles la resta de la seva vida per haver estat manipulant traques i altre material pirotècnic propi d’aquestes festes. A molts dels urbanites no els fa mal gratar-se la butxaca per adquirir material de foc servit en casetes cutres a un preu d’escàndol.
Entre els sorolls dels petards que són un incordi i el foc, tots estem una mica més cremats… Oh yeah!
