Tècnics del Departament d’Agricultura i investigadors de la Universitat de Lleida (UdL) treballen en una nova campanya de prospecció per comprovar si el teosinte, una subespècie del panís que es comporta com una mala herba i que ocasiona greus problemes als productors de blat de moro, continua present a les principals zones productores de Lleida. L’objectiu del projecte, encarregat per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) a l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), és confirmar que la mala herba es manté sota control i investigar si, per contra, s’ha pogut hibridar amb les varietats comercials, explica José Maria Montull, professor i investigador del Departament de Ciència i Enginyeria Forestal i Agrícola (DCEFA) de la Universitat de Lleida.
El teosinte és considerat l’ancestre del blat de moro. L’any 2014, va aparèixer en diverses parcel·les d’Osca i també a la zona de Gimenells. Montull explica que, després de diverses actuacions d’erradicació, la seva presència es va reduir de manera dràstica, però la normativa europea n’exigeix un seguiment estricte per confirmar que els focus han desaparegut de manera definitiva.
Les actuacions d’aquesta campanya se centraran en prospeccions de camp sistemàtiques, on es faran tasques de localització, cartografiat i seguiment exhaustiu de les poblacions de teosinte a les principals zones productores de blat de moro. L’investigador assenyala que a Lleida, la recerca es focalitza al Canal d’Aragó i Catalunya, Algerri-Balaguer i tot el Pla d’Urgell. “Fem un mostreig dirigit a zones en què sabem que hi va haver teosinte en el seu moment”, apunta Montull, que també detalla que “dels focus que es van trobar i es van erradicar d’allí no s’ha mogut”.
UNA RECERCA VISUAL
El mètode de prospecció és eminentment manual a causa de les característiques del cultiu. Els tècnics entren als camps durant dues èpoques molt concretes de l’any. La primera prospecció es fa durant la primavera quan “el blat de moro té una alçada inferior al genoll. Això permet veure bé les files i identificar plantes sospitoses”, i la segona al setembre, moment en què “el teosinte acostuma a sobresortir per sobre del blat de moro perquè creix a més alçada”.
Per distingir aquesta mala herba del cultiu comercial, els investigadors busquen plantes fora de les línies de sembrat. Quan troben un exemplar sospitós, el procediment és molt manual. “Amb una navalla tallem la planta per sota del nivell del terra i mirem si és una llavor de blat de moro o és una llavor negra perquè els teosintes tenen una llavor blanca i negra”, explica Montull. Les institucions implicades en la campanya destaquen que la detecció precoç és l’eina “més eficaç” per evitar que el teosinte s’estableixi de manera permanent. Els resultats derivats d’aquesta campanya de prospecció, assenyala Montull, nodriran els dictàmens científics que l’EFSA utilitzarà per dissenyar les futures polítiques de seguretat alimentària i sanitat vegetal a tota la Unió Europea. En paral·lel, s’està demanant al sector productiu que comuniqui qualsevol sospita de presència d’aquesta mala herba als cultius per reforçar la xarxa de vigilància.
