Arrels ha calculat que un 24% de les persones extracomunitàries enquestades en l’últim recompte de persones que viuen al carrer del 2025 podrien acollir-se a la regularització d’immigrants. L’entitat ha precisat que d’aquest total, el 75% tindrà “serioses dificultats per la seva situació d’exclusió social”. Alhora, també ha apuntat altres factors com la “caducitat de la documentació o la pèrdua o robatori” per la seva vida al carrer. Precisament, els sensesostre sondejats l’any passat, un 54% va qualificar de “difícil o molt difícil” conservar-la. Arrels ha garantit que ajudarà aquest col·lectiu en els tràmits necessaris, però ha criticat que els costos associats són “molt elevats” per aquestes persones i les entitats socials.
La fundació ha xifrat la despesa entre 600 i 700 euros si cal fer traduccions, legalitzacions i requerir documents del país d’origen. Es tracta d’un “dels problemes més grans” que toparan, segons ha indicat la responsable de l’equip jurídic de l’entitat, Eva Hobeich. Tot i això, ha deixat clar que hi ha “l’oportunitat de donar drets civils a una persona que porta molt de temps sense drets i no es deixarà passar”.
Hobeich també ha indicat que serà “complicat” acreditar la residència a l’estat espanyol des de fa temps, perquè això es fa amb un empadronament històric. Però aquestes persones que viuen al carrer “tenen moltes dificultats per empadronar-se” i ha suggerit aportar documents com ara informes mèdics. La jurista ha assegurat que és “factible” pugui ser tot el procés de regularització però amb “L’acompanyament” d’una entitat social.
